Paremiologia catalana comparada digital

Ser un carca

9 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1979.

Carca

5 fonts, 1997.
(pop.) Reaccionari -a, persona d'idees retrògrades.
Lloc: Alt Urgell.
Aixàs i Obiols, Joan (2024): Paraules que m'agraden. De la parla i del llenguatge de l'Alt Urgell «Paraules que m'agraden. C», p. 58. Autoedició.
La mare Teresa de Calcuta és acusada de carca per estar en contra de l'avortament.
Lorés, Jaume (1997): Avui «Diàleg. La mare Teresa de Calcuta», p. 18. L'Avui / El Punt Avui.
Origen a Portugal, al s. XIX. L'equivalent dels carlins portuguesos, els deien carcundes, que volia dir avar o garrepa. Ara vol dir una altra cosa. De: Vidal, Pau.
Font: 100 mots curiosos del català.
Martín Lloret, Míriam (2023): La tarda de Catalunya Ràdio «100 mots curiosos del català», un recull per entendre que la llengua…». Catalunya Ràdio.
Es diu a (d')una persona d'idees retrògrades. A l'origen, despectiu per «carlí».
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «C», p. 56. Editorial Trabucaire.
Font: TV3/X3.
Vita (2024): «Abecedari d'insults en català - Edició Black Clover - https://x.com/vitavitae_/status/1817493695039439351». Twitter.

Ser un carca

3 fonts, 1994.
Vaig conèixer un cardenal Tarancón franquista i carca.
Lorés, Jaume (1994): Avui «Diàleg. El cardenal Tarancón», p. C1. L'Avui / El Punt Avui.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Repertori lexicogràfic. Carca», p. 384. Llibres de l'Index, S.A.
Sinònim: Veg. Ser de la crosta de baix.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «Carca». Editorial Barcanova.

Ésser un carca

1 font, 1979.
Un reaccionari.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «ésser (o no)», p. 49. Editorial Millà.