Paremiologia catalana comparada digital

Ser un carcan

14 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1918.

Carcanyàs

5 fonts, 1978.
Equivalent en francès: Gros carcan.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Alguns fàstics usuals», p. 117. Autoedició.
De: Ribes, Jean.
Equivalent en francès: Gros carcan.
Lloc: Vallespir.
Font: Records del temps passat.
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat. Proverbis, dites, anècdotes i històries «Alguns fàstics usuals».
Lloc: Rosselló.
Sant Joan i Barres (1978): «Fàstics recollits per Giralt (Dorres)», p. 59. Almanac Català del Rosselló.
Lloc: Catalunya del Nord.
Vera Grau, Idali (2014): Facebook - Jo parli català rossellonès - https://www.facebook.com/groups/catalunyadelnord/ «Fàstics recollits per Giralt (Dorres)», p. 59. Facebook.
Intensiu de «carcany».
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «C», p. 56. Editorial Trabucaire.

Carcan

4 fonts, 1985.
Gandul, malfeiner, inútil.
Sinònim: Carcanàs.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Els sentits. Vista. Dropos i vagarrassos», p. 286. Editorial Gregal.
M. Pot significar gandul, inútil, o fins i tot, mal individu. Paraula molt poc concreta usada per rebaixar les qualitats d'algú. Estesa per totes les comarques gironines.
Lloc: Palafrugell.
Bruguera Martí, Maria; Serra Mayoral, Carlos (2019): Coses sentides. El parlar de Palafrugell «C», p. 47. Edicions Baix Empordà.
Carcamal.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Carcan», p. 57. Editorial Pòrtic.
Insults.
P The Rol (2020): «https://twitter.com/jorpegui/status/1221668380308054017». Twitter.

Carcanàs

1 font, 2018.
Gandul, malfeiner, inútil.
Sinònim: Carcan.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Els sentits. Vista. Dropos i vagarrassos», p. 286. Editorial Gregal.

Carcanassás

1 font, 1918.
A un frescal. De: Ausellé i Rigau, Joaquim; Carreras y Artau, Tomás.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0602/0012 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1362383». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Carcant

1 font, 1918.
A un gandul sense vergonya. De: Ausellé i Rigau, Joaquim; Carreras y Artau, Tomás.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0602/0012 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1362383». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Carcany

1 font, 1999.
Normalment és un jou de llaurar amb bous. Ve del llatí tardà i pot ser d'origen cèltic. Antigament era un cavall dolent, magre. Modernament es diu, a la Catalunya del Nord, a (d')una mala persona.
Lloc: Catalunya del Nord.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «C», p. 56. Editorial Trabucaire.

És un carcan

1 font, 2014.
Lloc: Salt (Gironès).
Lladó Coll, Maria Teresa (2014): Recull de frases fetes de Maria Teresa Lladó Coll. Correu electrònic.