M. i f. Fig. Persona escanyolida.
Lloc: Palafrugell.
Ser un carquinyoli
8 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1918.
Carquinyoli
6 fonts, 1918.
Sac de renecs.
Es diu a la persona a qui s'estima, per exemple al promès o la promesa. Mena de persona de caràcter dolç i afable. Carquinyoli: Dolç de pasta seca, presentat generalment en llesquetes d'un dit de gruix, està fet amb farina, ous, sucre i ametlles, també pot estar perfumat amb anís.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
A un home sec y magre. De: Ausellé i Rigau, Joaquim; Carreras y Artau, Tomás.
Paraula irònica, provinent de carquinyol. Aquestes paraules iròniques volen dir el contrari del que sembla que volen dir.
Membre viril. De: Joan Mascaró i Marimon («Llorenç Sant Marc»).
Li endinyava el carquinyoli.
Font: Fitxes d'argot de la Biblioteca Carandell.
Ésser un carquinyoli (algú)
2 fonts, 2004.
(Ésser una) persona dèbil, prima, sense salut ni vigoria / (ésser un) home molt prim i delicat.
És un carquinyoli. A la mínima es posa malalt.
Sinònim: Ésser un sac d'ossos (algú).
(Ésser una) persona dèbil, prima, sense salut ni vigoria / (ésser un) home molt prim i delicat.
És un carquinyoli d'ençà que està malalt.
Sinònim: Ésser un sac d'ossos (algú), fet una pelleringa.