Paremiologia catalana comparada digital

Boja per boja, vinguin diners

46 recurrències en 24 variants. Primera citació: 1883.

Boja per boja, vinguen diners

12 fonts, 1910.
Lloc: Cat.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Boig, Boja Refr. o)». Editorial Moll.
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Casament», p. 19. Impremta Catalònia.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1092», p. 718. Columna Edicions.
A l'hora del matrimoni, també apareix un cert esperit pràctic i interessat, entre rsignat i clarament pragmàtic, no exempt de certa ironia.
Fernández Poncela, Anna M. (2004): Sexe i refranyer. Proverbis catalans: Discurs i missatges sobre homes i dones «Matrimonis i parelles. Prevencions contra les dones per als homes», p. 65. Consell Insular de Menorca.
Equivalent en castellà: Dios me dé marido rico, siquiera sea borrico.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 222. Imp. de J. Horta.
Encara que, contràriament al que s'acaba de dir, ja que el matrimoni és negatiu en si mateix, val la pena de buscar-hi algun avantatge econòmic.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «El matrimoni i l'amor», p. 56. Editorial de Vecchi.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Boig», p. 203. Edicions Polígrafa.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de l'amor, la dona i el matrimoni», p. 33. Editorial Millà.
Ho diu qui se casa per interès sense buscar qualitats. En al·lusió al matrimoni.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Els refranys. X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 60. Arxiu Municipal de Palafrugell.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «B», p. 80. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de diners i negocis», p. 29. Seuba Edicions.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Dones», p. 120. J. Huguet Pascual, editor.

Boja per boja, vinguin diners

10 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1202. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1109. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «Consells», p. 57. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diners». Web.
Equivalent en francès: Folle pour folle, qu'elle ait de l'argent.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El casament / Le mariage», p. 104. Robert Morel Editeur.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 229. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella», p. 62. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella». Web.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Dones, matrimoni i amor», p. 99. Museu Arxiu de Sentmenat.

Boja per boja vingan diners

2 fonts, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «2. Aforismes referents al amor y al matrimoni», p. 14. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «B», p. 8. Manuscrit.

Boig per boig vinguin calés

1 font, 2007.
Sinònim: Tant per tant (o mal per mal, o preu per preu) sabates grosses.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «600», p. 178. Garsineu Edicions.

Boig per boig, que tingui cortos

1 font, 2017.
Això ho deien abans moltes dones quan s'havien de casar, sovint per acord previ familiar i per conveniència; era prioritari que el futur marit anés sobrat de quartos.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Refranys, adagis i proverbis», p. 215. Salvat, S.A. de Ediciones.

Boig per boig, que tinguin cortos

1 font, 2011.
Frase dita abans per moltes dones a l'hora de casar-se, sovint per acord previ familiaro per conveniència: era prioritari que el futur marit anés sobrat de «quartos» (diners). Si no era gaire intel·ligent no importava.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Montané, Anna; Figuera, Agnès; Quílez, Enric, i Vigo, Salvador (2011): El parlar de Cerdanya. Gramàtica, diccionari cerdà, dites populars «Refranys, adagis i proverbis», p. 532. Edicions Salòria.

Boig per boig, que vinguin diners

1 font, 2014.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. IV. L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 215. Llibres de l'Index, S.A.

Boig per boig, vingui amb diners

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. Els diners», p. 68. Garsineu Edicions.

Boija per boija, que porte

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Manollet de refrans recullits directament de llavis del poble tortosí. De les viudes i'ls casaments», p. 155. Impremta Querol, Tortosa.

Boija per boija, vinguen diners

1 font, 1907.
Lloc: Terres de Lleida.
Gaya i Tomàs, Manel (1907): Dites, modismes, giros i mots presos de la boca del poble «Refrans populars. B», p. 70. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Boja per boja que porte

1 font, 2021.
De: Moreira, Joan.
Lloc: Tortosa.
Font: Moreira (1916): Utilitat de lo inútil, Moreira (1925): No hi ha bon olla en aigua sola. Massip (1991: 401, 558). *També en Moreira (1934).
Flores Abat, Lluís-Xavier (2021): «Els refranys en la producció teatral del tortosí Joan Moreira», p. 60. Institut d'Estudis Catalans.

Boja per boja que vinguen diners

1 font, 1949.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Cinquena tongada. Boja», p. 904. Editorial Selecta-Catalonia.

Bòja per bòja vinguen diners

1 font, 1908.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1908): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 1 de novembre de 1908, núm. 24», p. 100. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Boja per boja vinguin diners

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Boja per boja, que «vingo» amb diners

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 76. Edicions Salòria.

Boja per boja, que tingui «quartos»

1 font, 1982.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. De l'amor, la llar i la taula», p. 163. Museu de Vilafranca.

Boja per boja, que tingui diners

1 font, 1961.
Es refereix a l'esposa.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «B», p. 13. Autoedició.

Boja per boja, que vingui amb diners

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La dona», p. 20. Garsineu Edicions.

Boja per boja, vingan diners

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 24. Editorial Rourich.

Boja per boja, vinguin (o vinguen) diners

1 font, 1999.
En al·lusió al matrimoni.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 423. Edicions 62.

Boja per boja, vinguin calés

1 font, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «9. Qui té duros fuma puros, qui té rals fuma «Ideals»», p. 102. Museu del Montgrí i del Baix Ter.

Boja, boja, vinguin diners

1 font, 1914.
Equivalent en castellà: Dios me dé marido rico, siquiera sea borrico.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. B», p. 791. Antoni López, Editor.

Loca per loca, vénguen doblers

1 font, 1926.
Es refereix al qui es casa amb dona histèrica o neuròtica, però rica.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Loco, loca Refr. e)». Editorial Moll.

Loca per loca, venguen doblers

1 font, 1984.
Casar-se amb dona histèrica, però rica.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Dones», p. 196. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.