Paremiologia catalana comparada digital

Ser un conco

5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1977.

Conco

3 fonts, 1977.
Equivalent en castellà: Solterón.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 60. Editorial Pòrtic.
Solter gran. Deformació infantil per oncle. Onclo, que es diu a Barcelona, Vallès, Baix Llobregat… De: Coromines, Joan.
Font: DeCAT.
Gomà, Enric (2022): La tarda de Catalunya Ràdio «Bavi, nona, pupa, mam, momir… En Gomà ens acosta el llenguatge dels més petits». Catalunya Ràdio.
Solter ja gran.
Lloc: Gombrèn i la Pobla de Lillet.
Refranyer de Puigbò (2018): Refranyer de Puigbò «Paraules». Blogger.

Conca, conco

1 font, 1987.
Dona u home vells i solters.
Lloc: Barcelona, Gòsol, Urgell, Pallars, Tremp, Lleida Mallorca.
Serrano i Bonell, Ramon (1987): Carrilet, 67 (1/3/1987) «Sobre la parla lleidatana. Paraules iniciades amb la lletra «c»», p. 16. Revista Carrilet.

Conco conca

1 font, 2023.
Persona soltera d'una edat en què habitualment la gent ja se sol haver casat.
La tieta Montserrat es va quedar conca.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Dalmases Trull, Montserrat; Soler Bertran, Joan; Soler Dalmases, Albert (2023): El parlar de casa: Petit recull de grans tresors familiars «2. Noms», p. 66. Autoedició.