Paremiologia catalana comparada digital

Ser un emprenyador

7 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1978.

Emprenyador

2 fonts, 1990.
Equivalent en francès: Agaçant.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Alguns fàstics usuals», p. 117. Autoedició.
De: Ribes, Jean.
Lloc: Vallespir.
Font: Records del temps passat.
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat. Proverbis, dites, anècdotes i històries «Alguns fàstics usuals».

Emprenyador!

2 fonts, 1978.
Lloc: Catalunya Nord.
Duhalde, Josiana (1978): «Fastics», p. 107. Almanac Català del Rosselló.
Lloc: Catalunya del Nord.
Vera Grau, Idali (2014): Facebook - Jo parli català rossellonès - https://www.facebook.com/groups/catalunyadelnord/ «Fàstics recollits per Josiana Duhalde». Facebook.

Ésser un emprenyador

2 fonts, 1979.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Verbs», p. 182. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Dit d'un que molesta tothom.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «ésser (o no)», p. 50. Editorial Millà.

Emprenyador, emprenyadora

1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona que fa empipar, emprenyar.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «E», p. 72. Editorial Trabucaire.