Paremiologia catalana comparada digital

Ser un estúpid

23 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1839.

Estúpid

7 fonts, 1926.
Equivalent en castellà: Memo.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1926): Vida lleidatana, Any I, Núm. 14 (15 de novembre de 1926) «Refraner. IX. L'home», p. 192. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Alguns insults són comuns a altres llengües veïnes, com és el cas d'«estúpid», «idiota», «neci», o «imbècil» (que també pot ser «imbecil», sense accent), procedents de mots llatins (stupidum, idiota, nescius, imbecillus) o bé «cretí», del francès 'crétin'
Carod-Rovira, Josep-Lluís (2023): La República «Massa gilipollas - https://twitter.com/CarodRoviraJLl/status/1685189734421688320», p. 6. Web.
I, a la campanya electoral de Bill Clinton contra George Bush pare, el 1992, la frase «és l'economia, estúpid» va esdevenir un referent essencial de la campanya democràtica.
Carod-Rovira, Josep-Lluís (2023): La República «Massa gilipollas - https://twitter.com/CarodRoviraJLl/status/1685189734421688320», p. 6. Web.
Pej. Referit a persones.
Sinònim: Ase.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Ase», p. 50. Llibres de l'Index, S.A.
Insolent i pedant. De: Puigcorbé i Ribas, Delfí.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1936): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0045 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1369307». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Estult.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Estúpid 1», p. 381. Edicions Polígrafa.
Imbècil.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Estúpid 2», p. 381. Edicions Polígrafa.
Idiota.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Estúpid 3», p. 381. Edicions Polígrafa.
Rude, inculte, ignar.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Estúpid 4», p. 381. Edicions Polígrafa.
Que té poc seny.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Estúpid 5», p. 381. Edicions Polígrafa.
Vídeo del youtuber Pol Gisé.
Torres, Pau; Domènech, Fran (2022): La tarda de Catalunya Ràdio «De «bosses tristes» a «carallot»: inventari d'insults, renecs i…». Catalunya Ràdio.
Del personatge de «Bola de Drac», Vegeta.
Torres, Pau; Domènech, Fran (2022): La tarda de Catalunya Ràdio «De «bosses tristes» a «carallot»: inventari d'insults, renecs i…». Catalunya Ràdio.
N'estava farta. Farta dels típics coneguts que quan te'ls trobes pel carrer giren la cara per no saludar-te. Estúpids. Potser no són estúpids, em deien, potser només són tímids…
Vila i Ros, David (2017): Roba estesa «Hola», p. 116. VOL.

Estúpid, -úpida

1 font, 1926.
Adj. Molt curt d'enteniment.
Ell és estúpit com una soca, Lacavalleria Gazoph | Y després de dir-vos tirano y estúpit carrech amb sa fia y ses dobletes, Ignor. 58.
Equivalent en castellà: Estúpido.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Estúpid, -úpida 1». Editorial Moll.
Adj. Propi de gran curtor d'enteniment.
De la deshonra estúpida caiguda al tall agut, Caymari Poem. Const. 58.
Equivalent en castellà: Estúpido.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Estúpid, -úpida 2». Editorial Moll.

Estúpid, da

1 font, 1839.
Adj. Lo qui es notablemènt tòrpe en compréndrer las cosas.
Equivalent en castellà: Estúpido.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Estúpid, da», p. 907. Impremta de Josep Torner.
Adj. Lo qui es notablemènt tòrpe en compréndrer las cosas.
Equivalent en francès: Hébété.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Estúpid, da», p. 908. Impremta de Josep Torner.
Adj. Lo qui es notablemènt tòrpe en compréndrer las cosas.
Equivalent en francès: Stupide.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Estúpid, da», p. 908. Impremta de Josep Torner.
Adj. Lo qui es notablemènt tòrpe en compréndrer las cosas.
Equivalent en italià: Stolido.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Estúpid, da», p. 908. Impremta de Josep Torner.
Adj. Lo qui es notablemènt tòrpe en compréndrer las cosas.
Equivalent en italià: Stupido.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Estúpid, da», p. 908. Impremta de Josep Torner.
Adj. Lo qui es notablemènt tòrpe en compréndrer las cosas.
Equivalent en llatí: Stupidus.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Estúpid, da», p. 908. Impremta de Josep Torner.

Estúpid, estúpida

1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona de molt poc enteniment, i també a (d')una persona que molesta per la seva manca d'oportunitat o pel seu capteniment en general.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «E», p. 79. Editorial Trabucaire.

Estúpido, da

1 font, 1839.
Adj. Estúpid.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Estúpido, da», p. 908. Impremta de Josep Torner.