M. Hipòcrita refinat, que fingeix una santedat o perfecció moral que no té.
Equivalent en castellà: Fariseo.
Adj., m. i f. Hipòcrita.
Equivalent en alemany: Pharisäisch (adj.); Pharisäer(in) (m. i f.).
Adj., m. i f. Hipòcrita.
Equivalent en anglès: Hypocrite.
Adj., m. i f. Hipòcrita.
Equivalent en castellà: Fariseo -a.
Adj., m. i f. Hipòcrita.
Equivalent en francès: Pharisien íenne.
Sinònim d'hipòcrita, significat motivat pels retrets que Jesús fa en diferents passatges evangèlics als fariseus per la seva actitud hipòcrita, manifesta sobretot en el divorci entre el que prediquen i el que fan realment. De: Bíblia. Sant Mateu.
Font: cfr. (Evangeli, tot el capítol 23, especialment 13-30).
M. Qui entre'ls juheus seguia una secta diferent dels demès, en los vestits portavan escrits los preceptes de la lley, peró no'ls observavan; professavan una vida mòlt estreta, admetian una espécie de transmigració: l'evangeli'ls tracta de hipócritas perque pagavan delme de la matafaluga y comí, y despreciavan la caritat i la justícia; vuy són los dominants entre'ls juheus.
Equivalent en castellà: Fariseo.
M. Qui entre'ls juheus seguia una secta diferent dels demès, en los vestits portavan escrits los preceptes de la lley, peró no'ls observavan; professavan una vida mòlt estreta, admetian una espécie de transmigració: l'evangeli'ls tracta de hipócritas perque pagavan delme de la matafaluga y comí, y despreciavan la caritat i la justícia; vuy són los dominants entre'ls juheus.
Equivalent en llatí: Pharisaeus, i.
Es diu a (d')una persona hipòcrita. A l'origen, el fariseu era un membre d'una secta jueva molt exigent en el respecte de la llei, que en els Evangelis ja eren acusats de formalisme i d'hipocresia.