(que no és feliç) adj. Desgraciat, dissortat, miserable.
Ella ha estat molt infeliç a la vida | Hem passat un dia ben desgraciat.
Ser un infeliç
6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1936.
Infeliç
3 fonts, 1936.
(que no és feliç) adj. Ànima en pena, desafortunat, desventurat, infortunat, malanat (ant.).
(mancat de senderi, de personalitat. adj. Pàmfil, tanoca, babau, sòmines, beneitó, beneit.
Curt de gambals. No arriba a la mida. No té l'enteniment prou despert. De: Puigcorbé i Ribas, Delfí.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Es diu a (d')una persona desgraciada, a (d')una persona beneita.
Ésser un infeliç
1 font, 1979.
Un beneit, sense malícia.