Paremiologia catalana comparada digital

Ser un janfotre

15 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1916.

Janfosca

2 fonts, 1926.
M. Janfotre.
Qui sap si els janfosques l'han treta per aquí, Vayreda Puny. 160.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Janfosca». Editorial Moll.
Ús paròdic de la paremiologia popular en els insults expressats en vocatiu. De: Vayreda, Marià.
Font: La punyalada (1904), p. 121.
Meseguer, Lluís; Garí, Joan (1995): Caplletra 18 (Primavera 1995), p. 133-164 «Metàfora i fraseologia en el discurs costumista: Santiago Rusiñol i Marià Vayreda», p. 153. Revista Caplletra.

Janfotre

2 fonts, 1926.
M. Home o noi astut i malèvol.
Són uns jamfutres que no erren el tret d'un centímetre, Massó Croq. 10.
Equivalent en castellà: Picarón | Diantre.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Janfotre o janfutre». Editorial Moll.
Es diu a (d')un home astut i maliciós i/o dolent.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «J», p. 101. Editorial Trabucaire.

Janfotris

2 fonts, 1985.
Home o noi astut i malèvol.
Sinònim: V. Janfotre o Janfutre.
Font: DCVB.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Janfotris», p. 127. Editorial Pòrtic.
Sinònim: Janfotre.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «J», p. 101. Editorial Trabucaire.

Ser un janfotre

2 fonts, 2007.
Sinònim: V. Ser una mala bèstia.
Equivalent en castellà: Ser de mala calaña | Ser el garbanzo negro de la família | Ser un mal sujeto | ¡Vaya pandilla!
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «583», p. 170. Garsineu Edicions.
Es diu del qui no fa cas de res, que no valora les coses, que tot li és igua.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «J», p. 123. Institut d'Estudis Eivissencs.

Jamfotre

1 font, 1916.
De: Castellà Raich, Gabriel.
Va anar, doncs, a trovar a un masover que's deia Jamfotre, home prim com una candela, sec com una post o un clau, pelut com un goç, amb una cara com uns tres deus i com un jutje, els ulls d'esparver mirant contra'l govern, el nas com un apaga-llums…
Lloc: Segarra.
Font: El sol de Tous: Folklòre de la Segarra.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1916): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/1103/0073 «Algunes notes folklòriques de la Segarra. Publicades per autor anónimo en «El Sol de Tous», periodic mensual del poble de Sant Marti de Tous - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1344953». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Janfarines

1 font, 1926.
M. Janfotre.
Lloc: Penedès.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Janfarines». Editorial Moll.

Janfóscare

1 font, 1926.
M. Janfotre. De: Busquets.
Font: Del Montseny 38.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Janfóscare». Editorial Moll.

Janfotre (o janfóscare, o janfotris, o janfúmer, o janfutre)

1 font, 1997.
Home astut, maliciós.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Janfotre o janfóscare o janfotris o janfúmer…», p. 195. Edicions 62.

Janfume

1 font, 1926.
M. Janfotre.
Tu, Janfume!—cridava un marxant, Caselles Mult.142.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Janfume». Editorial Moll.

Janfúmer

1 font, 1999.
Sinònim: Janfotre.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «J», p. 101. Editorial Trabucaire.

Janfutre

1 font, 1926.
Sinònim: V. Janfotre.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Janfutre». Editorial Moll.