M. Janfotre.
Qui sap si els janfosques l'han treta per aquí, Vayreda Puny. 160.
Ser un janfotre
14 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1926.
Janfosca
2 fonts, 1926.
Ús paròdic de la paremiologia popular en els insults expressats en vocatiu. De: Vayreda, Marià.
Font: La punyalada (1904), p. 121.
Janfotre
2 fonts, 1926.
M. Home o noi astut i malèvol.
Són uns jamfutres que no erren el tret d'un centímetre, Massó Croq. 10.
Equivalent en castellà: Picarón | Diantre.
Es diu a (d')un home astut i maliciós i/o dolent.
Janfotris
2 fonts, 1985.
Home o noi astut i malèvol.
Sinònim: V. Janfotre o Janfutre.
Font: DCVB.
Sinònim: Janfotre.
Ser un janfotre
2 fonts, 2007.
Sinònim: V. Ser una mala bèstia.
Equivalent en castellà: Ser de mala calaña | Ser el garbanzo negro de la família | Ser un mal sujeto | ¡Vaya pandilla!
Es diu del qui no fa cas de res, que no valora les coses, que tot li és igua.
Lloc: Eivissa.
Janfarines
1 font, 1926.
M. Janfotre.
Lloc: Penedès.
Janfóscare
1 font, 1926.
M. Janfotre. De: Busquets.
Font: Del Montseny 38.
Janfotre (o janfóscare, o janfotris, o janfúmer, o janfutre)
1 font, 1997.
Home astut, maliciós.
Janfume
1 font, 1926.
M. Janfotre.
Tu, Janfume!—cridava un marxant, Caselles Mult.142.
Janfúmer
1 font, 1999.
Sinònim: Janfotre.
Janfutre
1 font, 1926.
Sinònim: V. Janfotre.