Paremiologia catalana comparada digital

Arrufar les celles

29 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1926.

Arrufar les celles

12 fonts, 1966.
Sinònim: v. Anar mal dades.
Equivalent en castellà: Fruncir el ceño.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 18. Edicions 62.
Contreure la part inferior del front en senyal de disgust o de preocupació.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Cella», p. 127. Editorial Moll.
En general, arrufem les celles (el front, el nas…), arronsem les cames i les espatlles, i se'ns estarrufen els cabells.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Els sentits. Vista. Celles i parpelles», p. 276. Editorial Gregal.
Contreure la part inferior del front en senyal de disgust o de contrarietat.
Equivalent en castellà: Fruncir el ceño.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Els sentits. Vista. Celles i parpelles», p. 276. Editorial Gregal.
Contreure la part inferior del front en senyal de disgust o de preocupació.
Vinga, no t'hi capfiquis més, deixa d'arrufar les celles i vés a distreure't.
Sinònim: Arrufar el front.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Cavil·Lar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Manifestar desgrat, desaprovació.
Quan li van preguntar què li havia semblat l'espectacle, va arrufar les celles.
Sinònim: Arrufar el nas, arronsar les celles.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Desaprovar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Malméter's de qualque cosa o de qualque persona.
Lloc: Viladrau.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Arrufar les celles», p. 311. Edicions Polígrafa.
Manifestar desgrat.
Lloc: Castelló (La Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «A», p. 43. Autoedició.
… Anna Botella, quan dijous passat se li va preguntar sobre l'anunci del compromís de la infanta, arrufés les celles visiblement, com molt bé van captar les càmeres de televisió.
Martínez, Òscar (1997): Avui «Política. L'entorn d'Aznar rep amb sorpresa…», p. 16. L'Avui / El Punt Avui.
La tia Carme, quan ho va veure, va arrufar les celles, però no va dir res.
Lloc: Mallorca.
Oliver, Maria Antònia (1992): Joana E. «V», p. 89. L'Avui / El Punt Avui.
Sinònim: Veg. Arrufar el nas.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «Cella». Editorial Barcanova.
Manifestar desgrat.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «diversos», p. 39. Editorial Millà.
En Lluís va arrufar les celles en un gest interrogatiu.
San Martín Janer, Marcel (2023): L'enèsima confabulació d'imbècils «Un dia abans del dia D», p. 122. Alberti Editor.
Cavil·lar, desaprovar. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Arronsar les celles

5 fonts, 1997.
Demostrar enuig, sorpresa.
Quan li vaig dir el que pensava, va arronsar les celles i ja no va dir ni una paraula més.
Sinònim: Arrufar les celles, arrufar el nas.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Enfadar-se». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Manifestar enuig o sorpresa.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Manifestar enuig.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Emocions. Expressió de les emocions», p. 33. Edicions 62.
Enfadar-se. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.
Però si ho expliques en un context en què els interlocutors són poc coneguts, la resposta pot ser que algú arronsi les celles i pensi que ets molt astròlica, 'freaky', o que no et feien cas quan eres petita…
Lloc: Terres de l'Ebre.
Tort Videllet, Teresa (2019): 100 paraules ebrenques agafades al vol «Aliaclà», p. 73. Cossetània Edicions.

Arrufar les celles (o el nas)

2 fonts, 2000.
Manifestar desgrat, desaprovació.
Equivalent en castellà: Fruncir las cejas (o el ceño).
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Arrufar», p. 23. Enciclopèdia Catalana.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cella», p. 183. Universitat Miguel Hernández.

Arruar les celles

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1765. Publicacions de la Universitat de València.

Arrufa les celles

1 font, 1989.
I al prendre's les coses tan a pit, mala barraca. Pot dir o escoltar.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «XIII. Als qui no s'ho trauen de les mans, i s'ho prenen a pit», p. 129. Autoedició.

Arrufar (o arronsar) les celles

1 font, 2024.
Contreure la part inferior del front en senyal de disgust, preocupació, desaprovació, enuig o sorpresa.
Optimot (2024): Fraseologia en persona «Cella - https://www.instagram.com/p/C3H1OmRNQG1/?img_index=2». Instagram.

Arrufar o arrugar les celles

1 font, 1926.
Contreure la part inferior del front en senyal de disgust o de preocupació.
Fins que Rahó dix, arrunçant les celles, Somni J. Joan 2537.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «! Cella Loc. i)». Editorial Moll.

Arrugar les celles

1 font, 2003.
Contraure la part inferior de la front en senyal de disgust o preocupació.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «C», p. 43. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Arrugar-se-li a u les celles

1 font, 1932.
Enutjar-se.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1932): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIII, Cuaderno III (Mayo-Junio de 1932) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). A», p. 261. Societat Castellonenca de Cultura.

Arrunsar les celles (a algú)

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1765. Publicacions de la Universitat de València.

Fer arrufar les celles

1 font, 1992.
Quina satisfacció, havia pensat jo, fer obrir la boca i fer arrufar les celles a la gent. I mumare havia somrigut maliciosament.
Lloc: Mallorca.
Oliver, Maria Antònia (1992): Joana E. «II», p. 43. L'Avui / El Punt Avui.