Paremiologia catalana comparada digital

Ser un matament

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1805.

Es un matament

1 font, 1805.
Loc. fam. ab que s' explica lo qu'es penòsa ó insufrible alguna cosa.
Equivalent en castellà: Es una muerte.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Matament», p. 77.
Loc. fam. ab que s' explica lo qu'es penòsa ó insufrible alguna cosa.
Equivalent en llatí: Tormenti genus est.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Matament», p. 77.

Es un matamènt

1 font, 1839.
Loc. fam. ab que se explica lo que es penòsa ó insufrible alguna cosa.
Equivalent en francès: C'est un enfer.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Matamènt», p. 200. Impremta de Josep Torner.
Loc. fam. ab que se explica lo que es penòsa ó insufrible alguna cosa.
Equivalent en francès: C'est une mort.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Matamènt», p. 200. Impremta de Josep Torner.
Loc. fam. ab que se explica lo que es penòsa ó insufrible alguna cosa.
Equivalent en italià: Egli è un inferno.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Matamènt», p. 200. Impremta de Josep Torner.
Loc. fam. ab que se explica lo que es penòsa ó insufrible alguna cosa.
Equivalent en castellà: Es una muerte.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Matamènt», p. 200. Impremta de Josep Torner.
Loc. fam. ab que se explica lo que es penòsa ó insufrible alguna cosa.
Equivalent en llatí: Tormenti genus est.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Matamènt», p. 200. Impremta de Josep Torner.