Paremiologia catalana comparada digital

Ser un mestre de mestres

4 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1979.

Ésser un mestre de mestres

2 fonts, 1979.
Es diu d'aquelles persones que saben molt de tot i que els agrada transmetre els seus coneixements.
L'avi, que era un mestre de mestres, ensenyava a la resta de la família els costums de pagès.
Molinero Notó, Noemí (2017): Penta contem amb refranys i frases fetes «Pentaconte 4. Cal Ramon - Fraseologia emprada en aquest conte», p. 55. Salvat, S.A. de Ediciones.
Aquell que d'una ciència en sap per ensenyar-ne.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «ésser (o no)», p. 50. Editorial Millà.

Ésser mestre de mestres

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Oficis i professions», p. 103. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Ésser mestre dels mestres

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 1681», p. 86. Columna Edicions.