Paremiologia catalana comparada digital

Aixafaterrossos

23 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1857.

Aixafaterrossos

8 fonts, 1997.
Esclafaterrossos — pagès, persona rústica.
Aniol (2013): El fons del pou «Insultem en català, sí, però sabent què diem. Avui la lletra A». Blogger.
Persona rústica.
Sinònim: Esclafaterrossos.
Badia i Pujol, Jordi (2024): «Milhomes, esclafaterrossos i escanyamarits: els insults més creatius - https://www.vilaweb.cat/noticies/milhomes-esclafaterrossos-i-escanyamarits-els-insults-mes-creatius/». Vilaweb.
Insults.
En Bare (2020): «https://twitter.com/En_Bareda/status/1221693415999594496». Twitter.
Kato (2022): «https://twitter.com/Nenieskato/status/1604181918307975168». Twitter.
Probablement els avis camacos tindran una gran satisfacció en recordar aquells aixafafems, peuterrosos, aixafaterrossos i esclafaterrossos que tingueren el seu origen en la naturalesa del sòl que el pagès solia trepitjar i que el diferenciava del.
Lagarda-Mata, Sylvia (1997): Goita, camaco! Vale, pagès! «I.3.- Dels diversos i molt documentats noms dels..», p. 33. Edicions de la Magrana.
Desp. Pagès.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Aixafaterrossos m. i f.», p. 21. Edicions 62.
Per això hi havia tantes minyones antes. Barcelona estava plena de Teresiñas, aixafaterrossos que no sabien llegir ni escriure i, esclar, fotien el que volien amb elles.
Solsona, Ramon (2011): L'home de la maleta «Escriuré una carta als meus amics», p. 271. Edicions Proa.
Es diu despectivament a (d')un pagès.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «A», p. 29. Editorial Trabucaire.

Esclafaterrossos

4 fonts, 1968.
Badia i Pujol, Jordi (2024): «Milhomes, esclafaterrossos i escanyamarits: els insults més creatius - https://www.vilaweb.cat/noticies/milhomes-esclafaterrossos-i-escanyamarits-els-insults-mes-creatius/». Vilaweb.
Treballador del camp.
Un esclafaterrossos, un pobre jornaler…
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Esclafaterrossos 1», p. 180. Edicions Polígrafa.
Home de pagès, camperol, senzill, rústic.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Esclafaterrossos 2», p. 180. Edicions Polígrafa.
Probablement els avis camacos tindran una gran satisfacció en recordar aquells aixafafems, peuterrosos, aixafaterrossos i esclafaterrossos que tingueren el seu origen en la naturalesa del sòl que el pagès solia trepitjar i que el diferenciava del.
Lagarda-Mata, Sylvia (1997): Goita, camaco! Vale, pagès! «I.3.- Dels diversos i molt documentats noms dels..», p. 33. Edicions de la Magrana.
Es diu a (d')un pagès, considerat com a ofici poc noble i de poca consideració.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «E», p. 74. Editorial Trabucaire.

Xafaterrossos

2 fonts, 1857.
Equivalent en castellà: Destripaterrones.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Analogía. De las partes de la oracion. Capítulo 2. Del nombre. De los compuestos», p. 51. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.
Persona rústica.
Sinònim: Esclafaterrossos.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «X», p. 352. Juli Jordà Mulet.

Chafatarrossos

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Ésser un aixafaterrossos

1 font, 1997.
Rústic.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Caràcter. Característiques respecte al tarannà», p. 23. Edicions 62.

Ser un aixafa terrosses

1 font, 2021.
S3er inútil.
Lloc: Empordà.
Sabater i Costa, Robert (2021): D'abantes a Xurrencai. El parlar de l'Empordà «Frases fetes. S», p. 83. Gorbs Comunicació i Edicions.

Ser un aixafaterrossos

1 font, 1994.
Ara se sap del cert fins a quin punt Franco no va deixar de ser un aixafaterrossos amb deliris de grandesa. Més que tenir complex d'inferioritat, era realment inferior.
Solsona, Ramon (1994): Avui «Sala i alcova. Salvapàtries i redemptors», p. 56. L'Avui / El Punt Avui.

Ser un esclafa tarròsos

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «S», p. 265. Editorial Arte y Letras.

Ser un esclafaterrossos

1 font, 2019.
Contra la visió negativa, especialment dels llauradors, n'hi havia rèpliques diverses genralitzades, imprecació despectiva de la gent de mar que també els pixavins de València adreçaven als llauradors.
Font: Sanchis 1982c:59.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.9. Les persones», p. 133. Edicions del Bullent.

Xafa-terrossos

1 font, 1970.
Persona de pocs coneixements.
Lloc: Cat.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Xafa-terrossos 2», p. 314. Edicions Polígrafa.

Xafatarrossos

1 font, 2003.
M. i f.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «Vocabulari». Web.