Paremiologia catalana comparada digital

Ser un onso

8 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1995.

Onso

5 fonts, 2014.
Pot dir-se dels homes peluts i corpulents.
Lloc: L'Ampolla (Baix Ebre).
Comí Gallimó, Guillem (2014): Crema el món i que ningú ho sàpigue. Diccionari de vocables, refranys i maneres de dir de l'Ampolla «Paraules del lèxic local. O. Onso», p. 70. Autoedició.
Insults.
El Llenguado (2020): El Llenguado «Els insults de can Follower - https://www.ccma.cat/tv3/el-llenguado/els-insults-de-can-follower/noticia/2990302/». TV3.
Boià.
Perelló Bosch, Rafel (2021): «https://twitter.com/rperellob/status/1447116055743275008». Twitter.
Insults mallorquins.
Lloc: Mallorca.
Perelló Bosch, Rafel (2022): «https://twitter.com/rperellob/status/1557656124349890560». Twitter.
Insults.
Poll (2020): «https://twitter.com/Lo_Shaun/status/1222257123863691266». Twitter.

Onso o Orso

1 font, 2014.
Persona mandrosa, lenta de moviments i que sembla que li pesi tot.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «O», p. 242. Juli Jordà Mulet.

Ser un onso

1 font, 2003.
Ho diuen dels lletjos, peluts, murris o matalots.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «O», p. 109. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Ser un onso cassoler

1 font, 1995.
Es diu de qui va per la cuina a veure que pot afanar.
Font: MR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «frases fetes i locucions», p. 174. Instituto de Estudios Turolenses.