Mots de patxanga. Ser.
Lloc: Xàtiva (Costera).
Ser un perdut
16 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1767.
Ser un perdut
6 fonts, 1767.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Se vol casar en un perdut y un homenet de mala mòrt, que no té mes quel Sòl que li naix sobre la cara.
Persona que té o fa mala vida, generalment en quan a la seva conducta moral.
Lloc: Xixona (Alacantí).
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Perdut
2 fonts, 1864.
Vagabund.
Viciós, pervers, corromput.
Y un home que du espardenya, / un cualsevol, un perdut.
Ésser un perdut
1 font, 2007.
Ésser una persona irresponsable, malgastadora, sense ofici, que surt molt de nit, etc. (Gir-Mall). | Ésser un perdulari, un perdis, un tronera, un calavera, un aforragaites.
No els donen feina perquè tothom sap que són uns perduts | És un noi que no tanca mai i no estalvia gota: és un perdut | En Jaume Quetglas, no era cap partit i resultà un poc calavera. Bon al·lot però calavera -Dones Republicanes-.
Perdut (cast.)
1 font, 1907.
Sinònim: Perdulari.
Ser un «perdut»
1 font, 1978.
En comprendre quina mena d'olor era aquella, la cosina segona marxà ofesa i indignada d'haver de comptar entre la seva distingida parentela amb un cosí segon «calavera» i «perdut», segons digué.
Ser un perdud
1 font, 1839.
Fr. que se usa per explicar la massa franquesa ó lliberalitat de algú.
Equivalent en castellà: Ser un perdido.
Fr. que se usa per explicar la massa franquesa ó lliberalitat de algú.
Equivalent en francès: Être un prodigue.
Fr. que se usa per explicar la massa franquesa ó lliberalitat de algú.
Equivalent en italià: Essere un prodigo.
Fr. que se usa per explicar la massa franquesa ó lliberalitat de algú.
Equivalent en llatí: Prodigum esse.