Paremiologia catalana comparada digital

Ser un perdut

15 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1767.

Ser un perdut

6 fonts, 1767.
Mots de patxanga. Ser.
Lloc: Xàtiva (Costera).
Lloc: Delta de l'Ebre.
Se vol casar en un perdut y un homenet de mala mòrt, que no té mes quel Sòl que li naix sobre la cara.
Persona que té o fa mala vida, generalment en quan a la seva conducta moral.
Lloc: Xixona (Alacantí).
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).

Perdut

2 fonts, 1864.
Vagabund.
Viciós, pervers, corromput.
Y un home que du espardenya, / un cualsevol, un perdut.

Perdut (cast.)

1 font, 1907.
Sinònim: Perdulari.

Ser un «perdut»

1 font, 1978.
En comprendre quina mena d'olor era aquella, la cosina segona marxà ofesa i indignada d'haver de comptar entre la seva distingida parentela amb un cosí segon «calavera» i «perdut», segons digué.

Ser un perdud

1 font, 1839.
Fr. que se usa per explicar la massa franquesa ó lliberalitat de algú.
Equivalent en castellà: Ser un perdido.
Fr. que se usa per explicar la massa franquesa ó lliberalitat de algú.
Equivalent en francès: Être un prodigue.
Fr. que se usa per explicar la massa franquesa ó lliberalitat de algú.
Equivalent en italià: Essere un prodigo.
Fr. que se usa per explicar la massa franquesa ó lliberalitat de algú.
Equivalent en llatí: Prodigum esse.