M. i f. i adj. Xerraire; qui enraona molt sense necessitat.
Equivalent en castellà: Charlatán.
Lloc: Empordà.
Ser un petaner
14 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1839.
Petaner
4 fonts, 1926.
M. i f. i adj. Qui s'emborratxca habitualment.
Equivalent en castellà: Borrachín.
Lloc: Tortosa.
M. i f. i adj. Covard.
Font: Griera Tr.
Noves paraules admeses al DIEC.
El que té costum de fer pets.
El covard.
Persona que fa pets.
Ésser un petaner
2 fonts, 2004.
(Ésser un) covard / dit per a referir-se a algú que per no res s'intimida, amb qui no es pot comptar per a res que impliqui un risc, un esforç, etc.
Si no fas el que et dic, tothom pensarà que ets un petaner.
Sinònim: Ésser un gallina, ésser un caguetes, tenir un cor de gallina, ésser un colló (algú), ésser un caganer, ésser un cagat.
Covard. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Petanèr, ra
1 font, 1839.
Adj. Lo qui ab frecuencia y sèns reparo fa pets. Se usa també com á substantiu.
Equivalent en castellà: Pedorrero.
Adj. Lo qui ab frecuencia y sèns reparo fa pets. Se usa també com á substantiu.
Equivalent en castellà: Pedorro.
Adj. Lo qui ab frecuencia y sèns reparo fa pets. Se usa també com á substantiu.
Equivalent en francès: Peteur.
Adj. Lo qui ab frecuencia y sèns reparo fa pets. Se usa també com á substantiu.
Equivalent en italià: Petardo.
Adj. Lo qui ab frecuencia y sèns reparo fa pets. Se usa també com á substantiu.
Equivalent en llatí: Frequenter pedens.