Adj. Persona que pidola.
Carretera i manta, pidolaire!
Lloc: Cerdanya.
Ser un pidolaire
11 recurrències. Primera citació: 1839.
Pidolaire
4 fonts, 1839.
Pidola sempre, més per vici que per necessitat. De: Puigcorbé i Ribas, Delfí.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Com. Lo qui tè costum de demanar ó demana ab frecuencia.
Equivalent en castellà: Mendicante.
Com. Lo qui tè costum de demanar ó demana ab frecuencia.
Equivalent en castellà: Pedidor.
Com. Lo qui tè costum de demanar ó demana ab frecuencia.
Equivalent en castellà: Pedigon.
Com. Lo qui tè costum de demanar ó demana ab frecuencia.
Equivalent en castellà: Pedigüeño.
Com. Lo qui tè costum de demanar ó demana ab frecuencia.
Equivalent en castellà: Zampalimosnas.
Com. Lo qui tè costum de demanar ó demana ab frecuencia.
Equivalent en francès: Demandeur.
Com. Lo qui tè costum de demanar ó demana ab frecuencia.
Equivalent en italià: Dimandatore.
Com. Lo qui tè costum de demanar ó demana ab frecuencia.
Equivalent en llatí: Perpetuo efflagitans.
Es diu a (d')una persona que sempre demana coses o beneficis.