Ens referim al tossut que vol tenir raó en tot i que queda demostrat que no la té. El DCVB ho entra amb aquest sentit, dient: «Persona pertinaç, que encara que es veu perduda, vol mantenir la seva actitud». Les paraules s'acompanyen d'un gest amb el dit gros i l'índex o tot fregant-se una mà amb el puny de l'altra, per simular matar un poll o la frisança d'una pessigada.
Representa que el «pollós, pollós», quan s'afogava, ja amb el cap a sota l'aigua, sense poder parlar, encara va poder treure els braços fora, i fent aquests gestos, mantenia ferma la seva opinió.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).