Amb relació al físic o a la imatge exterior de les persones, tenim tot de recursos propis tan variats i expressius com ara…
Ser (un) pollós
12 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1901.
Pollós
3 fonts, 1901.
Que té polls, persona bruta.
Lloc: Manresa.
Ser un pollós
3 fonts, 1985.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Lloc: Baix Gaià.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Pollós pollosa
1 font, 2014.
Que va brut.
El teu xicot va sempre tot pollós!
Que té un comportament mesquí.
Trau l'aguinaldo, senyoret pollós, que si no me'n dóna li amussaré el gos.
Pollos, pollós
1 font, 2012.
Ens referim al tossut que vol tenir raó en tot i que queda demostrat que no la té. El DCVB ho entra amb aquest sentit, dient: «Persona pertinaç, que encara que es veu perduda, vol mantenir la seva actitud». Les paraules s'acompanyen d'un gest amb el dit gros i l'índex o tot fregant-se una mà amb el puny de l'altra, per simular matar un poll o la frisança d'una pessigada.
Representa que el «pollós, pollós», quan s'afogava, ja amb el cap a sota l'aigua, sense poder parlar, encara va poder treure els braços fora, i fent aquests gestos, mantenia ferma la seva opinió.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Pollós, pollós…
1 font, 2012.
El que sempre porta la contrària.
Sinònim: És un pusunyo.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Pollós, pollosa
1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona no gaire neta (que porta polls, l'insecte paràsit), o molt pobra. Insult molt corrent.
Pollós!
1 font, 2024.
Insults homologats. De: Joanot.