54 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1910.
31 fonts, 1926.
Parlar molt clar per censurar, reprendre o ofendre algú, sense anar-hi amb pal·liatius.
Sinònim: Cantar clar | Cantar-les clares | Cantar la canya | Cantar una lletra | Cantar la cartilla | Cantar les quaranta | Cantar-ne quatre | Cantar Santa Clara | Cantar la lliçó clara.
Cantar les veritats, parlar sense contemplacions.
Ja li cantaré sa canya, jo, an aquest bo de vei, Ruyra Pinya, ii, 188.
Lloc: Empordà, Tortosa.
Confessar la veritat a desgrat. Obligar algú a dir la veritat per força. Té origen en l'antic costum d'assentar deutes i comptes. Equival a haver acceptat la veritat dels comptes declarats per la canya, sense poder-los alterar a conveniència.
Obligar algú a dir la veritat o forçar-lo a confessar allò que li dol dir i que li reca que se sàpiga. Fa al·lusió al sistema antic de portar els comptes de les compravendes a fiar emprat per gents ignorants de comptes i àdhuc de lletra. Consistia a partir de dalt a baix, en dues meitats, una canya o bastonet damunt el qual, per cada apuntació, hom hi feia una osca o un tallet amb una eina tallant (segueix a l'original amb molts més detall).
Ha cantat la canya.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Parlar clar per censurar algú.
Sinònim: Cantar-les clares | Cantar les quaranta.
Equivalent en castellà: Decir las verdades del barquero.
Dir les veritats, fer retrets greus, cantar-les clares, cantar les quaranta.
Dir la veritat. Retractació. Al·ludix a la costum antiga de les fleques que senyalaven en una canya les compres al fiat.
Vullgues que no, tindrà que cantar la canya. | Li hem fet cantar la canya (s'ha desdit).
Lloc: Plana.
Retreure coses a algú sense miraments.
Sinònim: Cantar-les | Cantar clar | Cantar-les clares | Cantar una lletra | Cantar la cartilla | Cantar les quaranta | Cantar-les (quatre) veritats | Cantar la lliçó clara.
Dir alguna cosa sense embuts, parlant d'una manera molt clara i directa, sense cap mena de retenció.
Sinònim: Dir els huits i els nous | Dir (alguna cosa) tal com raja | Abocar (una cosa) pel broc gros.
Confessar la veritat a desgrat; obligar algú a dir la veritat per força.
Era tocar una canya partida pel mig, de llarg a llarg, tot utilitzant-la com a instrument de percussió, però també com a instrument per dirigir i menar el bestiar.
Renyar algú.
El director li va cantar la canya després del que havia fet.
Equivalent en castellà: Echar un rapapolvo | Cantar las cuarenta.
Dir les veritats a una persona.
Sinònim: Cantar la cançó | Dir-ne quatre de fresques.
Com que ens havia traït, vam decidir que quan el trobéssim li cantaríem la canya.
Lloc: Vic (Osona).
Dir obertament el que es pensa.
Font: PR, FI, G, ME, N, VR.
Dir la veritat. De: Borràs Jarque, Joan Manuel.
—Vullgues que no, tindrà que cantar la canya.
Lloc: Vila-real (Plana Baixa).
Font: Refranys i frases fetes de Vila-real.
Retractació. Al·ludix a la costum antiga de les fleques que senyalen en una canya les compres a fiat. De: Borràs Jarque, Joan Manuel.
—Li hem fet cantar la canya (s'ha desdit).
Lloc: Vila-real (Plana Baixa).
Font: Refranys i frases fetes de Vila-real.
Dir les veritats.
Sinònim: Veg. Cantar-les clares.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Segons ens van contar, en altre temps, potser fins i tot dintre del mateix s. XX, en ambients on era poc usual el paper i el llapis, per calcular la faena feta o els deutes pendents, s'agafava una canya o un llistó i se'l partia pel mig, de dalt a baix. Una de les dues meitats se la quedava l'amo o el botiguer, i l'altra el treballador o comprador. Per cada faena feta o deute adquirit, s'ajuntaven les dues meitats i s'hi feia una mossa. Quan calia treure els comptes… (segueix en l'original).
Lloc: País Valencià.
Esbroncar, dir una veritat desagradable a algú.
Quan porte les notes a casa enguany, no em cantaran la canya perquè crec que no me'n quedarà cap per a setembre.
Lloc: País Valencià.
Bonegar.
Lloc: País Valencià.