Paremiologia catalana comparada digital

Ser un rentacares

8 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1839.

Rentacaras

2 fonts, 1839.
Equivalent en castellà: Lavacaras.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Analogía. De las partes de la oracion. Capítulo 2. Del nombre. De los compuestos», p. 51. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.
S. com. Lo aduladòr.
Equivalent en castellà: Lavacaras.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Rentacaras», p. 674. Impremta de Josep Torner.
S. com. Lo aduladòr.
Equivalent en francès: Flatteur.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Rentacaras», p. 674. Impremta de Josep Torner.
S. com. Lo aduladòr.
Equivalent en francès: Incenseur.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Rentacaras», p. 674. Impremta de Josep Torner.
S. com. Lo aduladòr.
Equivalent en italià: Adulatore.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Rentacaras», p. 674. Impremta de Josep Torner.
S. com. Lo aduladòr.
Equivalent en llatí: Assentator.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Rentacaras», p. 674. Impremta de Josep Torner.

Rentacares

2 fonts, 1926.
M. i f. Adulador.
Equivalent en castellà: Lavacaras.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Rentacares 2». Editorial Moll.
Fig. Persona aduladora.
TV3 (1997): Si l'encerto l'endevino.