Alguns insults vius (però també en perill d'extinció) típics de les Terres de l'Ebre.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Equivalent en castellà: Tardón.
Sinònim: Cançoner | Gansoner.
I pel que fa a l'actitud, el comportament o la professió…
Adjectiu posat al que sempre va amb romanços, històries i contes. El que abans de dir una cosa hi dona moltes voltes. El que per tal de no fer una feina, sempre posa excuses i dóna allargs.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
El que fa tard.
Persona de lenta resposta, poc activa.
Lloc: Maldà.
Equivalent en castellà: Cuentista.
Ésser un romancer
2 fonts, 1950.
Sinònim: Estar carregatr de romanços.
Ser un romancer
2 fonts, 2007.
Termes fossilitzats.
Sinònim: Ser una ànima de càntir (o un aturat, o un babau, o un badabadoc, o un cançoner, o un cap de cony, o un estaquirot, o un mastegatatxes, o un pixafreda, o una bleda assolellada, o una fleuma) | Ser un sopes.
Sinònim: V. Ser un ànima de càntir.
Esser un romancer
1 font, 1984.
Un que enreda ses coses.
Lloc: Menorca.
Romancer romancera
1 font, 2014.
Que li agraden els romanços, les històries llargues, les dilacions.
És un romancer, diu que se'n va que se'n va i mai acaba d'anar-se'n. No sigues tan romancera! Home romancer, gos i malfaener o, per l'estil, home refranyer, gos malfaener.
Romancer, romancera
1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona que sempre surt amb dilacions inoportunes.
Ser romancero
1 font, 1950.
Ser un romancero
1 font, 2021.
Dit d'algú més aviat dropo, poc disposat a treballar o que sempre busca i troba excuses per no fer-ho, o fer-ho el menys possible.
Para de fer el «romancero» i surt del llit que faràs «tart».
Lloc: L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Aquest lloc web fa servir galetes de Google per analitzar el trànsit.