Adj. Que usa romanços, converses llargues i que no interessen; que té i exposa idees estranyes, importunes.
Aquexos hereus de patrimonis tan richs, són una colla de romanceros, Vilanova Obres, iv, 128 | Si cursen batxilleries / en lo veí del costat, / si parlant són romanceres, Serres Poes. 81.
Equivalent en castellà: Romancero.
Lloc: or., occ., val.
Adj. Que cançoneja, que obra amb excessiva lentitud.
En Pasqualet era esprimatxat, romancer, enyoradís i llepafils, Víct. Cat., Mare Bal. 50.
Equivalent en castellà: Remolón | Pausado.
Alguns insults vius (però també en perill d'extinció) típics de les Terres de l'Ebre.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Equivalent en castellà: Tardón.
Parla molt i de coses de poca importància.
Sinònim: Rondaller.
Sinònim: Cançoner | Gansoner.
I pel que fa a l'actitud, el comportament o la professió…
Adjectiu posat al que sempre va amb romanços, històries i contes. El que abans de dir una cosa hi dona moltes voltes. El que per tal de no fer una feina, sempre posa excuses i dóna allargs.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Persona de lenta resposta, poc activa.
Lloc: Maldà.
Equivalent en castellà: Cuentista.
Lent, que fa una cosa a poc a poc, que no acaba mai…