M. i f. Persona rude, grossera d'enteniment.
Vergonya tindrie yo de ser agüelo de tan gran ruc, Guinot Capolls 58 | Sembla mentida que sies tan ruca, Girbal Pere Llarch 27.
Equivalent en castellà: Burro.
Ser un ruc
42 recurrències en 12 variants. Primera citació: 1926.
Ruc
19 fonts, 1926.
Adj. Estúpid, que manifesta curtesa d'enteniment.
La moda? Quina rucada! No hi ha res més ruc!, Oller Hist. 48.
Equivalent en castellà: Torpe.
El capítol que n'aplega més és el de la manca d'intel·ligència, el de la gent aturada o innocent.
És clar que li podríeu dir ruc, tòtil, gamarús, capsigrany, porc, gos, gallina, cabrit… Però no cal. Simplement, responeu-li: «I un be negre!».
El món animal ha fornit prou material pejoratiu per ser aplicat a persones, en referència a alguns dels tòpics que habitualment els són adjudicats, com ara…
Pej. Referit a persones.
Sinònim: Ase.
Poca-solta. La forma femenina és igual que la masculina, tal com reflecteixen els exemples.
Quina pel·lícula més ruc!
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Carallot, aturat. La forma femenina és igual que la masculina, tal com reflecteixen els exemples.
Nena, no siguis ruc, aprofita-ho!
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
De bona fe. La forma femenina és igual que la masculina, tal com reflecteixen els exemples.
Aquella és la més ruc de totes. Sempre li prenen el pèl.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Sinònim: *Tonto (incorrecte).
50 Insults mítics d'en Vegeta.
Sac de renecs.
Un hilo de cómo serían los insultos típicos catalanes traducidos al castellano.
Equivalent en castellà: Burro.
Persona ignorant.
Quan ha d'insultar algú.
Sinònim: Ruc fotut | Fotut ruc!
Lloc: Vic (Osona).
Equivalent en francès: Âne.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
De: Ribes, Jean.
Equivalent en francès: Ane.
Lloc: Vallespir.
Font: Records del temps passat.
Lloc: Rosselló.
Es diu, d'una persona apocada.
Sinònim: Somera.
Vídeo del youtuber Pol Gisé.
Lloc: Catalunya del Nord.
Insults.
Ser un ruc
5 fonts, 1982.
Equivalent en castellà: Ser un asno, zoquete, ceporro, zopenco, majadero, borrico (fig.).
Fent seixanta concerts a l'any, per molt ruc que siguis n'aprens.
Ser una persona molt dolenta, que amb les seues paraules i actuacions fereix altres contínuament.
Sinònim: Ser més animal que un pont | Ser més animal que una haca | Tirar guits | Ser més burro que Tacó | Ser de mala classe | Tindre mala bava.
Lloc: Comarques de Castelló.
Sinònim: Ser (un) babau, enze, beneit, liró, ximple, pallús, capcigrany, met.
Equivalent en castellà: Ser tonto.
Sinònim: Ser un beneit, ser un babau, ser un bajoc, ser un encantat.
Equivalent en castellà: Ser un bobo.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Ruca
3 fonts, 1926.
F. Dona rude, grossera d'enteniment.
Equivalent en castellà: Burra.
Lloc: Rosselló.
Lloc: Catalunya del Nord.
Ésser molt ruc
2 fonts, 1970.
Ruc, ruca
2 fonts, 1999.
Insults mallorquins.
Lloc: Mallorca.
Sinònim: Burro, burra.
Esser ben ruc
1 font, 1984.
Tirant a ximplet.
Lloc: Menorca.
Esser ben ruc (o ben ase)
1 font, 2008.
No entendre o no saber res, al manco d'un determinat assumpte.
Ruc -a
1 font, 2002.
M., adj. m. i f. Ase | adj. m. i f. Dit de la persona d'enteniment obtús, no gens intel·ligent. Mot peculiar del català, d'origen incert però probablement afectiu, de tipus pejoratiu, sorgit d'uns crits de creació expressiva dirigits a l'animal: «arruk!», «arrutx!», «txuk!», etc. (veg. «arri»).
Ruc / ruca
1 font, 2024.
Ruc-ruca
1 font, 2020.
A més de l'animal és una persona grossera o curta d'enteniment; d'origen incert, probablement de creació afectiva de sentit pejoratiu o despectiu, sorgit d'un crit adreçat a l'animal de creació expressiva.
Ruc/a
1 font, 2024.
Font: TV3/X3.
Ser ruc
1 font, 1994.
Sinònim: Ser tòtila, ser un tros d'ase.