Paremiologia catalana comparada digital

Ser un tinyós

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1970.

Tinyós

5 fonts, 1970.
El busca-raons.
Lloc: Falset, Montblanc.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Tinyós 2», p. 97. Edicions Polígrafa.
Persona avara i bruta.
Lloc: Borges Blanques.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Tinyós 3», p. 97. Edicions Polígrafa.
Insults mallorquins.
Lloc: Mallorca.
Perelló Bosch, Rafel (2022): «https://twitter.com/rperellob/status/1557656124349890560». Twitter.
Lloc: Rosselló.
Sant Joan i Barres (1978): «Fàstics recollits per Giralt (Dorres)», p. 59. Almanac Català del Rosselló.
Lloc: Catalunya del Nord.
Vera Grau, Idali (2014): Facebook - Jo parli català rossellonès - https://www.facebook.com/groups/catalunyadelnord/ «Fàstics recollits per Giralt (Dorres)», p. 59. Facebook.
Es diu a (d')una persona que és bruta i susceptible de tenir tinya, encara que no en tingui.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «T», p. 163. Editorial Trabucaire.

Tinyós -osa [tiny-nyós]

1 font, 1985.
Més que brut.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Tinyós -osa», p. 218. Editorial Pòrtic.