Paremiologia catalana comparada digital

A cadascú el que sigui seu i a robar el que es pugui

59 recurrències en 42 variants. Primera citació: 1915.

A cadascú el que sigui seu i a robar el que es pugui

5 fonts, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. El robatori», p. 76. Pagès Editors.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diners». Web.
Lloc: Igualada (Anoia).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Roig, Francesc (2003): L'Estel «Refranys», p. 20. Revista L'Estel.
Torracollons (2007): «Frases populars (ajuda) - https://www.racocatala.cat/forums/fil/59597/frases-populars-ajuda». Racó Català.

A cadascú el que sigui seu… i robar el que es pugui

4 fonts, 1993.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de diners i negocis», p. 31. Seuba Edicions.
Font: 5.000 refranys de nostra terra.
(1999): L'Estel «La feina, els diners i el poder», p. 30. Revista L'Estel.
De: 5.000 refranys de nostra terra.
(2009): L'Estel «La feina, els diners i el poder», p. 26. Revista L'Estel.
(2010): L'Estel «La feina, els diners i el poder», p. 13. Revista L'Estel.

A cadascú el que sigui seu, i robar el que es pugui

3 fonts, 1980.
Cavall Fort (1980): Cavall Fort, núm. 421 (febrer 1980) «El que diuen els refranys sobre… El diner». Cavall Fort.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Els diners i el treball», p. 107. Museu Arxiu de Sentmenat.

A cada u el seu i robar tot el que es pugui

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1142. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

A cada u lo d'ell, i a robar lo que se puga

2 fonts, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «A», p. 23. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Sentit literal.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

A cadascú el que és seu i robar el que es pugui

2 fonts, 1984.
Lloc: Sant Feliu de Codines.
Font: Exposició «Les feines del bosc», a Sant Feliu de Codines, 1984.
Gimeno Vidal, Antoni (1984): Correu. Autoedició.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Lloc: Sant Feliu de Codines.
Gimeno, Antoni (1984): «Les feines al bosc» «Frases fetes i dites». Ajuntament de Sant Feliu de Codines.

A cadascú el que sigui seu i robar el que es pugui

2 fonts, 1988.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys del diner, els negocis i el treball», p. 53. Editorial Millà.
Sinònim: A cada u el seu i robar el que es pugui.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 421. Edicions 62.

Cadascú lo del seu, i robar lo que se pugui

2 fonts, 1978.
Lloc: Rosselló.
Sr. Casso (1978): «Dites recollides per el Sr. Casso», p. 19. Almanac Català del Rosselló.
Lloc: Catalunya del Nord.
Vera Grau, Idali (2014): Facebook - Jo parli català rossellonès - https://www.facebook.com/groups/catalunyadelnord/ «Dites recollides pel Sr. Casso», p. 19. Facebook.

Cadascú lo que és d'ell i a robar lo que es pugue

2 fonts, 1992.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 316. Autoedició.
Lloc: Tivenys, Bítem, i Tortosa (Baix Ebre).
Castellà i Sebastià, Soledat; Maigí i Canalda, Carme (1992): Dites, cobles i rondalles: «Refranys i cobles» «Dites. Convivència i relació entre les persones i l'entorn», p. 138. Servei Local de Català de Tortosa.

A cada hu lo que 's seu i… / robar lo que 's pugui

1 font, 1915.
A n'aquest refrá que acabo de dir surten els de Cinc-claus i diuen:. De: Anònim (1917-18).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0015 «Proverbis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433420304201/29/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

A cada lladre lo que siga d'ell, i robar lo que es puga

1 font, 1997.
Dícese en tono festivo cuando se pide o se da algo que faltaba o sobraba en alguna cuenta.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «L», p. 83. Comercial Denes, SL.

A cada lladre lo que siga seu, i robar lo que es puga

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 51. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

A cada lladre, el que sia d'ell, i robar el que es puga

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 21», p. 392. Columna Edicions.

A cada u el que sigui seu, i a robar el que es pugui

1 font, 2014.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. XIII. Referències diverses. Vària», p. 270. Llibres de l'Index, S.A.

A cada u el seu i robar el que es pugui

1 font, 1999.
Sinònim: A cadascú el que sigui seu i robar el que es pugui.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 421. Edicions 62.

A cada u lo que sigui seu, i robar lo que se pugui

1 font, 2012.
De: Figuera Tomás, Pere Antoni.
Lloc: Mallorca.
Font: Diccionari mallorquí-castellá, de 1840.
Mir de la Fuente, Tomás (2012): Los refranes jurídicos castellanos y mallorquines «II. Sobre los refranes jurídicos castellanos y mallorquines. 3. b) 1) Refranes y dichos», p. 66. AJL.

A cada u lo seu i els lladres a robar

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XII - QUAD-RUVIS «Robar», p. 201. Edicions Polígrafa.

A cada u lo seu… i a robar lo que se puga

1 font, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «A», p. 9. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

A cadascú el que és d'ell; i a robar el que es puga

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VIII: La societat. 8.7. Suspicàcies i malícies, pecats i picardies», p. 245. Eixam Edicions.

A cadascú el que sia seu, i robar el que es puga

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. Lladres i bandoler», p. 81. Garsineu Edicions.

A cadascú el que sia seu, i robar el que es pugui

1 font, 1989.
A partir de la modificació del refrany anterior, el poble fa servir aquest de forma irònica per proposar una manera de fer-se ric: aprofitant-se dels béns propis i dels d'altri.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Els diners», p. 122. Editorial de Vecchi.

A cadascú el que sia seu… i robar el que es pugui

1 font, 1996.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 3. Web.

A cadascú el que siga seu, i a robar el que es puga

1 font, 2018.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.

A cadascú el que siga seu… i a robar el que es puga

1 font, 2011.
Són dues versions amb el significat que cal donar a cadascú allò que siga propietat seua o el mereixement o la reprensió que li corresponga.
Equivalent en castellà: Dios lo que es de Dios y al César lo que es del César || Similars: la boda del herrero, cada cual con su dinero | A la ley de Cristo, cada quien con su pisto. (= diners).
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 161. Web.

A cadascú el que sigui seu (i robar el que es pugui)

1 font, 2023.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. A», p. 10. Amics de Tous.

A cadascu el que sigui seu i a robar el que es pugui

1 font, 2016.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.

A cadascú el que sigui seu i robar el que és pugui

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Treball». Web.

A cadascú el que sigui seu i robar tot el que es pugui

1 font, 1994.
En negocis, aparantar gran honradesa, procurant perjudicar al contrari.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.

A cadascú el que sigui seu, i a robar el que es pugui

1 font, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «10. Qui sigui frare, que prengui candela», p. 105. Museu del Montgrí i del Baix Ter.

A cadascú lo d'ell, i a robar el que es puga

1 font, 2002.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 12. Autoedició.

A cadascú lo que «sigo» seu, i robar lo que es «pugo»

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 73. Edicions Salòria.

A cadascú lo que siga seu, i robar a qui es puga

1 font, 1989.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 51. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

A cadascú lo seu i el lladre a robar

1 font, 1995.
Font: VR, VT.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «administració i justícia», p. 69. Instituto de Estudios Turolenses.

A robar el que es puga

1 font, 2021.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «A», p. 23. Autoedició.

Cada u «lo» d'ell, i a robar «lo» que es puga

1 font, 2011.
Desaconsella compartir coses per a no perdre patrimoni.
Sinònim: Connex: De donar, ningú es fa ric.
Equivalent en castellà: A cada cual lo suyo y a Dios lo de todos.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 431. Web.

Cada u al seu i els lladres a robar

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. El robatori», p. 76. Pagès Editors.

Cada u lo d'ell i robar lo que's puga

1 font, 1932.
No convé barrejar interessos de molts…; i allò de robar es sol dir irònicament…
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1932): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIII, Cuaderno V (Septiembre-Octubre de 1932) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). C», p. 428. Societat Castellonenca de Cultura.

Cada ú lo que sigue d'ell i a robar el que es pugue

1 font, 1997.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 273. Editorial Antinea.

Cadagú el d'ell, i a robar el que es pugue

1 font, 1995.
Font: CL, FX, G, MR, TC, VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «les relacions interpersonals», p. 55. Instituto de Estudios Turolenses.

Cadascú el que és seu i a robar el que es pugui

1 font, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els diners. Robatori», p. 124. Edicions Tres i Quatre.

Cadascú el que sigui seu, i a robar el que es pugui

1 font, 1987.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1987): Dites i refranys a Bot «Bon pagès mal negociant», p. 17. Autoedició.

Cadascú que tengui lo que és seu, i a robar tot lo que es pugui

1 font, 1976.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1976): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.