Lladre astut, que roba amb manya, amb dissimulació.
Equivalent en castellà: Garduño | Galafate.
Ser un tinyeta
16 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1839.
Tinyeta
3 fonts, 1839.
Persona astuta i egoista, que va a la seva.
Equivalent en castellà: Redomado.
Persona carregosa, que cansa amb la seva insistència.
Ai, mare! Que ets tinyeta!
Equivalent en castellà: Pelma.
Lloc: Empordà.
Deformació eufèmica de «punyeta».
Ves-te'n a fer tinyetes!
Lloc: Empordà.
S. m. met. Lladre astut.
Equivalent en castellà: Galafate.
S. m. met. Lladre astut.
Equivalent en castellà: Ganzúa.
S. m. met. Lladre astut.
Equivalent en castellà: Garduño.
S. m. met. Lladre astut.
Equivalent en castellà: Gato.
S. m. met. Lladre astut.
Equivalent en francès: Voleur adroit.
S. m. met. Lladre astut.
Equivalent en italià: Ladro sagace.
S. m. met. Lladre astut.
Equivalent en llatí: Subdolus fur.
Eufemisme per «punyeta».
Es diu a (d')una persona que roba amb astúcies i dissimulació, i també a (d')una persona que només mira el seu profit sense considerar si perjudica altri, i també a (d')una persona carregosa, pesada, que cansa. És un diminutiu de «tinya», francès, «teigne».
Hi ha també els lladres, que no creen riquesa sinó que s'apropien indegudament de la d'altri. Ells solen ser vius, eixerits i busquen totes les maneres de procedir i totes les ocasions.
Ésser un tinyeta
2 fonts, 2004.
(Ésser una) persona que arterosament va dret al seu profit sense mirar si perjudica algú altre.
En Quim és un tinyeta: sempre vetlla pels seus propis interessos.
Sinònim: Fart de sopes.
Egoista. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).