Paremiologia catalana comparada digital

Ser un tinyeta

Tinyeta

2 fonts, 1839.
S. m. met. Lladre astut.
Equivalent en castellà: Galafate.
S. m. met. Lladre astut.
Equivalent en castellà: Ganzúa.
S. m. met. Lladre astut.
Equivalent en castellà: Garduño.
S. m. met. Lladre astut.
Equivalent en castellà: Gato.
S. m. met. Lladre astut.
Equivalent en francès: Voleur adroit.
S. m. met. Lladre astut.
Equivalent en italià: Ladro sagace.
S. m. met. Lladre astut.
Equivalent en llatí: Subdolus fur.
Es diu a (d')una persona que roba amb astúcies i dissimulació, i també a (d')una persona que només mira el seu profit sense considerar si perjudica altri, i també a (d')una persona carregosa, pesada, que cansa. És un diminutiu de «tinya», francès, «teigne».
Eufemisme per «punyeta».
Hi ha també els lladres, que no creen riquesa sinó que s'apropien indegudament de la d'altri. Ells solen ser vius, eixerits i busquen totes les maneres de procedir i totes les ocasions.