Paremiologia catalana comparada digital

Ser un vistaire

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Vistaire

3 fonts, 1926.
M. Fadrí que va a vistes per tractar de festejar o de casament.
Ab aqueixos vistayres hi obren molt l'ull, Genís Narr. 194.
Lloc: Plana de Vic, Urgell, Ll., Segarra.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Vistaire». Editorial Moll.
Jove que va a vistes per festejar o casar-se.
Lloc: Pallars.
Coll i Martí, Pep (1986): Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Rondalles del Pallars «Annex dialectal. 3. Lèxic», p. 255. Edicions del Mall.
El pretendent es converteix en «vistaire» i, amb companyia d'un amic, va a visitar d'amagatotis la família de la futura dona.
Lloc: Pallars.
Coll i Martí, Pep (1986): Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Rondalles del Pallars «Desè grapat: Creixeu i multipliqueu-vos», p. 203. Edicions del Mall.
Cal tenir en compte que el fet que el vistaire fos acompanyat per un amic de confiança, era un costum ben corrent al Pirineu.
Lloc: Pallars.
Coll i Martí, Pep (1986): Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Rondalles del Pallars «Desè grapat: Creixeu i multipliqueu-vos. Les farinetes», p. 205. Edicions del Mall.
Fadrí que va a vistes, per festejar i casar-se.
Lloc: Pallars.
Coll, Pep (2014): El parlar del Pallars «III. Glossari», p. 74. Garsineu Edicions.

Visitaire

1 font, 1986.
En un obrir i tancar d'ulls, el visitaire, tot formal pel compromís, ja es troba a casa dels futurs sogres fent dejuni de farinetes, i el plaga del seu amic li gasta una broma que per poc en surt escaldat.
Lloc: Pallars.
Coll i Martí, Pep (1986): Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Rondalles del Pallars «Dotzè grapat: Contes de la vora del foc», p. 236. Edicions del Mall.