Paremiologia catalana comparada digital

Ser un xafarder

15 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1970.

Xafarder

8 fonts, 1970.
Alguns insults vius (però també en perill d'extinció) típics de les Terres de l'Ebre.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Auriol (2022): «https://twitter.com/loferrerenc/status/1594262032022478848». Twitter.
Insults.
El Fòssil (2020): «https://twitter.com/DeTaronges/status/12217331248471654400». Twitter.
Sac de renecs.
Els Ximplets (2022): Dessuadores amb caputxa «Sac de renecs - https://elsximplets.cat/dites/883-renecs-x-dessuadora-amb-caputxa-unisex-8372524715961.html». Web.
Xerraire, embrollador.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Xafarder», p. 313. Edicions Polígrafa.
Sinònim: Tafaner.
Lloc: Barcelona.
Hervàs, Margarida (2018): «https://twitter.com/margahervas/status/1011605395582914561». Twitter.
Sinònim: Tafaner.
Lloc: Baix Maestrat.
Mestre, Hipólito (2018): «https://twitter.com/mestre_hipolito/status/1013053178848464901». Twitter.
Lloc: Rosselló.
Sant Joan i Barres (1978): «Fàstics recollits per Giralt (Dorres)», p. 59. Almanac Català del Rosselló.
Lloc: Catalunya del Nord.
Vera Grau, Idali (2014): Facebook - Jo parli català rossellonès - https://www.facebook.com/groups/catalunyadelnord/ «Fàstics recollits per Giralt (Dorres)», p. 59. Facebook.

Xafarder!

3 fonts, 1996.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 326. Autoedició.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 303. Editorial Antinea.
Insults homologats. De: Joanot.
Xavier (2024): «https://twitter.com/Xavier98128322/status/1752602131113156612». Twitter.

No siguis tan xafardera

1 font, 2002.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 18. Autoedició.

Ser un xafarder

1 font, 2021.
Sere criticador.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «S», p. 196. Autoedició.

Xafarder, xafardera

1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona que es plau a xafardejar i/o a tafanejar.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «X-Z», p. 174. Editorial Trabucaire.

Xafardera

1 font, 1970.
La dona que vol saber tots els secrets i afers de les famílies del veïnat.
Lloc: Terrassa.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Xafardera», p. 313. Edicions Polígrafa.