Paremiologia catalana comparada digital

Ser una calamitat

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1988.

Ésser una calamitat

3 fonts, 1988.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 216. Editorial Millà.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Verbs», p. 182. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Frases fetes», p. 142. Museu Arxiu de Sentmenat.

Ésser una calamitat (algú)

1 font, 2004.
Ésser una persona molesta o inútil.
Aquell noi és una calamitat: no li duren gens les feines que agafa. No sé pas què en farem, d'ell.
Sinònim: Ésser una plaga (algú), ésser un trasto (algú).
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Inútil». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Algú, ésser mancat de destresa.
Tot el que toca es trenca, és una calamitat.
Sinònim: Ésser un desastre (algú).
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Maldestre». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Ets una calamitat

1 font, 2022.
Lloc: Cerdanya.
Torres, Pau; Domènech, Fran (2022): La tarda de Catalunya Ràdio «De «bosses tristes» a «carallot»: inventari d'insults, renecs i…». Catalunya Ràdio.