Amb relació al físic o a la imatge exterior de les persones, tenim tot de recursos propis tan variats i expressius com ara.
Ser una marcolfa
17 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1935.
Marcolfa
10 fonts, 1969.
Sinònim: V. Cofa de madronyes.
Donota bruta i deixada. És un italianisme, de l'obra «Bertoldo, Bertoldino i Cacaseno», del s. XIX.
Dona encantada, ensopida, poc llesta.
—Què passa, imbècil? —continua—. No tens res a dir? On ha anat tota la teva actitud fatxenda? Molt gallet quan estàs envoltat de marcolfes.
[...] quan, nu de pèl a pèl i carregat de rom, puntejava un tango lamentós i canalla amb una marcolfa estràbica, vestida solament amb una mitja negra, la de la cama dreta.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
[...] o que esbandís a plantofades el suboficial de marina que rufianejava una casa de barrets de Tortosa si li abellia enfornar de franc totes les marcolfes, formava part de l'ordre natural de les coses.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
La vídfua solament arrufà el nas en sentir el nom de Tomàs de Xerta, antic patró dels Torres i Camps que l'anomenava sempre pels cafes «la vella marcolfa del carrer del Timó».
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Lloc: Rosselló.
Lloc: Catalunya del Nord.
Ser una marcolfa
2 fonts, 1982.
Fins aquell punt, ningú no li coneixia cap aventura de faldilles, ni entre les noies corrents ni entre les marcolfes més o menys declarades.
Equivalent en castellà: Ser una mujerzuela.
És una marcolfa
1 font, 2012.
Dels que els hi agrada poc la neteja, tenen poca cura de les seves coses i d'ells mateixos.
Sinònim: És un brutoll.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Ésser (o semblar) una marcolfa
1 font, 1951.
Per a qualificar una dona de taujana, poc graciosa i estranya. 'Marcolfa' és, segons la tradició popular, la muller del rústic Bertoldo, dona ridícula, estranya i grotesca en tots els seus aspectes, molt coneguda pels molts llibrets que han popularitzat els fets de l'apòcrif camperol italià.
Ésser o semblar una Marcolfa
1 font, 1935.
Ponderatiu d'estultícia i d'estranyesa en el vestir i en el caminar. Marcolfa és la muller del rústec Bartoldo, mare d'en Bertoldina i àvia d'en Cacaseno, coneguda pel poble pels molts llibrets populars que han popularitzat els fets de l'apòcrif camperol italià. Explicat amb més detall.
Semblar una marcolfa
1 font, 1994.
Es fa servir per a qualificar una dona de poc graciosa i estranya.
Ser una marcofla
1 font, 2012.
Manera molt corrent de pronunciar la paraula «Marcolfa» «dona menyspreable, poc honesta». El sentit més normal que li donem, és el d'una dona malfeinera, bruta, amb poques penques, arrogant. El DCVB anota dit a Menorca la forma «Marconfla».
Lloc: Llançà (Alt Empordà).