Paremiologia catalana comparada digital

Ser una marmanyera

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1917.

Marmanyera

5 fonts, 1917.
Dona que acostuma a plorar fort en els enterraments.
Lloc: Pallars.
Coll, Pep (2014): El parlar del Pallars «III. Glossari», p. 56. Garsineu Edicions.
Insults.
El Llenguado (2020): El Llenguado «Els insults de can Follower - https://www.ccma.cat/tv3/el-llenguado/els-insults-de-can-follower/noticia/2990302/». TV3.
De: Puig i Bosch, Ramon.
Font: E. Vilanova, vol V, p266.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0044 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1368916». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Dona tafanera i saberuda, que vol posar cullerada en tot.
Lloc: Espluga de Francolí.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Marmanyera», p. 113. Edicions Polígrafa.
Es diu a (d')una persona malparlada i grossera. En sentit propi és una verdulaire.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «M», p. 119. Editorial Trabucaire.

Marmallera

2 fonts, 1918.
Una que noy colla. De: Ausellé i Rigau, Joaquim; Carreras y Artau, Tomás.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0602/0012 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1362383». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Lloronas que se alquilan para llorar en los actos fúnebres.
Lloc: Vall d'Àneu (Pallars Sobirà).
Pol i Pol, Celestí (1962): Diccionario dialectal del Valle de Aneu (Pallars Sobirá), 3a ed., 1973 «Diccionario», p. 21. Instituto de Estudios Ilerdenses.