Dona que acostuma a plorar fort en els enterraments.
Lloc: Pallars.
Ser una marmanyera
9 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1917.
Marmanyera
5 fonts, 1917.
Insults.
De: Puig i Bosch, Ramon.
Font: E. Vilanova, vol V, p266.
Dona tafanera i saberuda, que vol posar cullerada en tot.
Lloc: Espluga de Francolí.
Es diu a (d')una persona malparlada i grossera. En sentit propi és una verdulaire.
Marmallera
2 fonts, 1918.
Una que noy colla. De: Ausellé i Rigau, Joaquim; Carreras y Artau, Tomás.
Lloronas que se alquilan para llorar en los actos fúnebres.
Lloc: Vall d'Àneu (Pallars Sobirà).
Marmanyer
1 font, 2011.
Marmanyer -era m. i f. Persona (generalment dona) xafardera, tafanera, xerrameca. Una marmanyera és sobretot una dona xerradora i embullosa. Abans les marmanyeres eren també les dones (de vegades se les buscava expressament) que acostumaven a plorar en els enterraments.
Lloc: Cerdanya.
Marmanyer/a
1 font, 2018.
Sinònim: Tafaner.
Lloc: Cerdanya.