Paremiologia catalana comparada digital

Si el mestral treu el queixal, embruta els baixos i neteja els alts

6 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1938.

Si el mestral treu el queixal, embruta els baixos i neteja els alts

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 949. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 32. Edicions 62.

Si el mestral trau el queixal, embruta els baixos i neteja els alts

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. El vent», p. 153. Pagès Editors.

Si el mestral treu el queixal, / embruta els baixos i neteja els alts

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 42. La Neotípia.

Si el mestral treu els queixals, embruta els baixos i neteja els alts

1 font, 2019.
Los vientos provenientes de mestral, son los más duros en la isla. Son vientos por norma general racheados y con velocidades altas. En navegación marítima a vela son los más temidos y complicados de navegar. Al mismo tiempo, son vientos que en los días que soplan provocan malestar en la salud en parte de la población. De: Bonafé.
Lloc: Mallorca.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «13. Refranes de los vientos propios de la isla. 13.1. Viento de Mestral», p. 585. Universitat de les Illes Balears.

Si el mestral treu es queixals, / embruta es baixos i neteja els alts

1 font, 2009.
Lloc: Mallorca.
Bonafè, Francesc (2009): Paremiologia del Calendari (Costums, llegendes, cançons, proverbis, gloses i refranys) «7. La meteorologia dels vents. Mestral», p. 226. Edebe. Edicions Don Bosco.