Paremiologia catalana comparada digital

Si vols que et vulguin, fes-te de voler

8 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1993.

Si vols que et vulguin, fes-te de voler

4 fonts, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Les relacions interpersonals. Amor», p. 169. Edicions Tres i Quatre.
L'amor és comunicació. A partir del fet que l'amor és una emoció que provoca una reacció en qui la posseeix, aquest concepte s'ha estructurat en termes de malaltia, dolor, objecte valuós, comunicació, recipient, viatge.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Introducció», p. 22. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Refrany que recorda clarament la dita senequiana. De: Sèneca.
Equivalent en llatí: Si vis amari, ama.
Font: cfr. II.318.
Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «III. Referències i expressions d'origen clàssic. 247», p. 103. Edicions 62.
Si vols ésser estimat, estima. De: Hecató.
Equivalent en llatí: Si vis amari, ama.
Font: Sentència del filòsof Hecató, s. II. aC, transmesa per Sèneca (Ep. 9.6).
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «2753», p. 158. Enciclopèdia Catalana.

Si vols que et vulguen, fes-te de voler

2 fonts, 2010.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Advertències, consells i reflexions», p. 108. Editorial Sargantana.
Verdú, Jordi Raül (2010): La velleta refranyera, p. 14. Edicions del Bullent.

Si vols que et vulguen, fes-te voler

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «L'amor». Web.

Si vols que et vullguen, fes-te de voler

1 font, 2009.
Lloc: Teulada (La Marina Alta).
Llopis, Vicent (2009): Teulada «Refranys de filosofia pràctica». Web.