Adv. D'una manera singular.
Han tantes coses que singularment ab cascuna de aquelles coses e comunament ab totes seguexen la ordinació, Llull Int. 380 | No cal aquelles singularment respondre, Desclot Cròn., c. 167.
Adv. m.
Equivalent en castellà: Singularmente.
Adv. m.
Equivalent en llatí: Singulariter, singillatim, praecipue.
De manera especial o singular.
Adv. m. Ab singularitat.
Equivalent en castellà: Singularmente.
Adv. m. Ab singularitat.
Equivalent en llatí: Singulariter.