Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1185. Editorial Selecta-Catalonia.
Solteria, lleugeresa i beneiteria
Les dones que a determinada edat no han entrat a la institució del matrimoni són ridiculitzades. El cas de les «solterasses» està força estès pel món. I és, com hem dit, la dona arriba al prestigi i el reconeixement social a través del matrimoni i de la maternitat, és obvi que les solteres i especialment les popularment conegudes com a solterasses —dones ja grans a les quals se suposa que se'ls ha passat l'edat de casar-se i parir— no gaudeixen d'apreciació social.