Paremiologia catalana comparada digital

Sord de conveniència

13 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1926.

Sord de conveniència

3 fonts, 1926.
El qui fingeix no sentir les coses que no li convenen.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «1 Sord Loc. c)». Editorial Moll.
El qui fingeix no sentir les coses que no li convenen.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Sord, sorda», p. 176. Edicions Polígrafa.

Esser sord de conveniència

2 fonts, 1984.
El qui fingeix no sentir les coses que no li convenen.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Sord», p. 175. Editorial Moll.
Dir que no ho entén, quan no li convé.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Esser. Afirmacions», p. 45. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Sord de conveniències

2 fonts, 1961.
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
Subirana i Oller, Rafel (1967): Dites i paraules populars en us actual a Sabadell (Primera Sèrie) «Referències del mal i de totes les coses malament», p. 75. Autoedició.
Desentès.
Lloc: Esparreguera.
Subirana i Oller, Rafel (1961): Dites populars a Esparraguera «S», p. 73. Autoedició.

És sord de conveniència

1 font, 2002.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 11. Autoedició.

Ésser sord de conveniència

1 font, 1970.
Es diu d'aquell que no vol sentir allò que no li convé o lo que li desagrada.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Orella dret 2», p. 50. Edicions Polígrafa.

Estar sord de conveniència

1 font, 1997.
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 280. Editorial Antinea.

Fer es sord de conveniència

1 font, 1984.
Fingir que no hi sent per entendre lo que li convé.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Fer», p. 74. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Ser sord de conveniència

1 font, 2003.
No sentir quan no interessa.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «S», p. 152. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Ser sord de moda o de conveniència

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «S 1403», p. 180. Columna Edicions.