Paremiologia catalana comparada digital

Sordament

5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1805.

Sordament

2 fonts, 1926.
Adv. D'una manera sorda, sense fer gaire remor.
De allò se parlava sordament,» Lacavalleria Gazoph | S'hi sentia el rebomboreig sordament trist del vent, Galmés Flor 159.
Equivalent en castellà: Sordamente.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Sordament». Editorial Moll.
Sense sentir-hi.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Sordament», p. 177. Edicions Polígrafa.

Sòrdament

1 font, 1805.
Adv. m.
Equivalent en castellà: Sordamente.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Sòrdament», p. 337.
Adv. m.
Equivalent en llatí: Silenter, occulte.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Sòrdament», p. 337.

Sordamènt

1 font, 1839.
Adv. mod. Á la sorda.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Sordamènt», p. 818. Impremta de Josep Torner.