Paremiologia catalana comparada digital

Sota l'ègida

4 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1997.

Sota l'ègida de

2 fonts, 2004.
Sota la protecció o empara (d'algú).
Els ciutadans d'aquest regne estan sota l'ègida de les lleis / Hom va prendre misterioses mesures, greus mesures, sota l'ègida del promès de la filla.
Font: A-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Protegit». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Protegit. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Ègida (sota l')

1 font, 2001.
Sota la protecció o empara (d'algú). De l'egida, escut o cuirassa de Júpiter i Minerva, fabricat per Vulcà amb la pell de la cabra Amaltea.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «75 - II. Mots i expressions catalans d'origen clàssic, cristià o bíblic», p. 184. Enciclopèdia Catalana.

Estar sota l'ègida (dalgú)

1 font, 1997.
Estar sota la seva protecció. És continuació de la mateixa expressió referida a Zeus, que era portador de l'ègida, cuirassa o escut, segons les versions, que va fer Hefest amb la pell de la cabra Amaltea. Si bé Homer l'atribueix només a Zeus,posteriorment Atenea també serà portadora d'aquest atribut. Virgili, per exemple, l'atribueix, permir (354), a Júpiter i, més endavant (435) a Pal·las (Minerva). Finalment es generalitzarà el nom d'ègida com a símbol de la protecció divina. De: Virgili.
Font: Llibre vuitè de l'Eneida.
Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «III. Referències i expressions d'origen clàssic. 94», p. 90. Edicions 62.