Tòtil cantat, xai eixivernat, si té prou herba i no és gamat

Tòtil: Gripau petit, molt saltador, que viu pels llocs arenosos i canta amb un so aflautat. Beneitó, curt d'enteniment.

El cant del primer gripau és senyal per a la gent de muntanya, com a anunci que els xais nascut aquella hivernada ja es poden donar per salvats i que no en morirà cap per les rigors ni per les inclemències del temps.

Es creu que els xais nascuts després que el tòtil hagi cantat, a l'abril, no moriran per les inclemències del temps.

Adj. Dit del bestiar que ha suportat l'hivern i escapat dels perills de la hivernada. Els pastors donen el nom de trillons als tres estels que formen el cenyidor de la constel·lació d'Orió, estels que, en el nostre país, no surten de vespre fins al començament de la tardor. Per tant, significa que no es pot donar per ben salvada de perills la ramada fins que hagi passat, no sols l'hivern, sinó fins l'estiu, i torna la tardorada. Els tòtils canten pel maig.

Sinònim: Si té bona herba / i no es gamat.