Paremiologia catalana comparada digital

Tallar la corda

3 recurrències. Primera citació: 1926.
Arribar a escapar d'un perill, evitar-lo en el moment crític.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Corda Loc. i)». Editorial Moll.
Mar. Tallar la darrera corda que subjecta la nau, en el moment d'avarar-la. L'operació, generalment, era confiada a la padrina.
Qui ha de taiar sa corda? —feien uns—. Sa noa de l'Àngel —responien altres.
Font: Dos segles… p. 133.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Corda», p. 72. Editorial Pòrtic.
Arribar just a escapar d'un perill. Evitar-ho en el moment crític.
Farell i Domingo, Joan (1979): Locucionari tèxtil català «Locucionari. Teixits i lligats especials. De les cordes i els cordons», p. 202. Universitat Politècnica de Catalunya.