Onomatopeia del so de la trompeta.
Tararà
10 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1839.
Tararà
5 fonts, 1926.
I ara silenci (pss!, pst!), que comença el concert: els violins, ho sap tothom, fan nyigo-nyigo, especialment si sonen una mica desafinats. Les trompetes poden fer tararà o tururú. Els tambors fan rataplam; les campanes, ning-nang; i els sonalls, zing-zing.
So de la trompeta.
Lloc: Illes Balears.
El so de la trompeta.
Lloc: Illes Balears.
Onomatopeia expressiva del so de la trompeta i del clarí.
Sinònim: Tararè | Tararí.
Lloc: Vic (Osona).
Interj. Onomatopeia del so de la trompeta.
Xim-xim-buuummm, tarararaaaaa, fosca és la música que surt dels solcs minúsculs, i mumpare dirigeix l'orquestra […] (M. Antònia Oliver, «Coordenades espai-temps per guardar-hi les ensaïmades», 1975).
Tarará
1 font, 1839.
S. f. Lo so de la trompeta.
Equivalent en castellà: Tarará.
S. f. Lo so de la trompeta.
Equivalent en francès: Tarare.
S. f. Lo so de la trompeta.
Equivalent en italià: Il suono della trombetta.
S. f. Lo so de la trompeta.
Equivalent en llatí: Sonus tubae.