Paremiologia catalana comparada digital

Tenir el gat

8 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1864.

Tenir el gat

5 fonts, 1864.
Usat vulgarment. De: Ribas Bertran, Joan Batista.
Sinònim: Tenir la mona | Tenir la mantellina | Tenir la paperina | Tenir el pet | Estar alegre.
Lloc: Mataró.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1920): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0705/0021 «52 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1361489». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Equivalent en castellà: Estar bebido.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Modismes verbals. T», p. 189. Imp. de J. Horta.
Amb el significat de «estar borratxo».
Tenia el gat i anava pel carrer fent tortes.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 317. Llibres de l'Index, S.A.
Estar embriac.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «gat, gos, ca», p. 67. Editorial Millà.
Teniu el gat o esteu loco! / No veieu que aquests arriben / i de tocar-la vos priven.
Soler i Hubert, Frederic (Serafí Pitarra) (1864): L'Esquella de la Torratxa. Gatada en dos actes, en vers i en català del qu'ara's parla «Acte Segon. Escena X». Manuscrit.

Tenir lo gat

1 font, 1864.
Fr. met. fam. Estar borratxo.
Equivalent en castellà: No estar para firmar.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Gat», p. 797. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. met. fam. Estar borratxo.
Equivalent en llatí: Ebrium esse.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Gat», p. 797. Hermanos Espasa, Editores.

Tenir lo mix ó estar mix

1 font, 1865.
Fr. met. fam. Estar gat.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Mix», p. 173. Hermanos Espasa, Editores.