Tenir amistat o coneixença suficient amb algú per a poder parlar-li francament, sense encongiments, sense compliments, sense reserves, etc.
Tenia franquesa amb ell com per a poder parlar-li sincerament / L'hi demanaré a ell, li tinc prou franquesa.
Tenir franquesa
Loc. v. [LC]. [Dues persones] tenir l'una amb l'altra confiança suficient per a poder parlar d'una manera clara i sense reserves.
El seu pare i el meu es tenen prou franquesa per a dir-se allò i més.
Loc. v. [LC]. Tenir [amb algú] confiança suficient per a poder parlar-li d'una manera clara i sense reserves.
Tinc franquesa amb en Pere, som amics de fa molts anys.