Qui la fa, la paga

162 recurrències en 34 variants.

Ves als fitxers multimèdia ››

4. El que la fa, la paga (1980, 6 fonts)

Lloc: País Valencià.

Adverteix que qui fa alguna mala acció, sol pagar-ne els resultats en algun moment.

Sinònim: Similars: Tal faràs, tal trobaràs | S'atrapa abans un mentider que un coix | Qui fuig de Déu, corre debades | Al que mal viu, la temor el segueix.

Equivalent en castellà: El que la hace, la paga || Similar: Quien mal anda, mal acaba.

Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 356. Web.

Es diu com a avís, consell o moralitat per a obrar justament, i també com a justificació de la venjança.

Sinònim: Similars: Tal faràs, tal trobaràs | Qui no vulga pols, que no vaja a l'era | Ull per ull i dent per dent.

Equivalent en castellà: El que la hace, la paga | Al que te hace una, hazle dos, aunque no lo mande Dios.

Lloc: Albal (Horta).

Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 19. Anubar Ediciones.

De: Alberola.

Lloc: País Valencià.

Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 128. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

5. El que la faça, que la pague (1 font)

Lloc: Teulada (La Marina Alta).

Llopis, Vicent: Teulada «Refranys de filosofia pràctica». Web.

8. Més tard o més d'hora, qui la fa, la paga (2007, 1 font)

Sinònim: Qui la fa, la paga.

9. Qui l'ha feta que la pagui (1999, 2 fonts)

Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Cal assumir les conseqüències.

Sinònim: Qui la fa la paga | Qui la fa que la pagui.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 435. Edicions 62.

10. Qui l'ha feta, que la pagui (2003, 1 font)

Sinònim: Qui la fa que la pagui | Qui la fa la paga.

Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La responsabilitat», p. 108. Pagès Editors.

11. Qui l'hem fa, l'hem paga (1979, 1 font)

Sinònim: Qui la fa, la paga.

Lloc: Mallorca.

Font: Diari de Buja, 35.

12. Qui la fa la paga (1877, 22 fonts)

ACCAT (2012): Correu «Refranys per al Parc Cultural de Santa Maria de les Franqueses de Balaguer». Correu electrònic.
ACCAT (2012): Correu electrònic «Refranys per a l'itinerari del Parc Cultural de Santa Maria de les Franqueses de Balaguer». Correu electrònic.

Si fem coses que no hem de fer acabarem malament, ens ensenya aquesta dita. Com l'anterior, no pot amagar que neix de la moral cristiana.

Sinònim: Cadascú és fill de les seves obres | El pecat fa forat | Tal faràs, tal trobaràs | Qui dóna merda rep pets | Qui no va per bon camí que no esperi bona fi | Viure mal i acabar bé no pot ser.

Equivalent en castellà: Quien mal anda mal acaba.

Si fem coses que no hem de fer acabarem malament, ens ensenya aquesta dita. Com l'anterior, no pot amagar que neix de la moral cristiana.

Sinònim: Cadascú és fill de les seves obres | El pecat fa forat | Tal faràs, tal trobaràs | Qui dóna merda rep pets | Qui no va per bon camí que no esperi bona fi | Viure mal i acabar bé no pot ser.

Equivalent en francès: Telle vie, telle fin.

Equivalent en castellà: Quien mal anda, mal acaba.

Sinònim: Qui la fa que la pagui | Qui l'ha feta, que la pagui.

Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La responsabilitat», p. 108. Pagès Editors.

Equivalent en castellà: El que la hace, la paga.

Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els sentiments i les actituds. Responsabilitat», p. 186. Edicions Tres i Quatre.

Enviats per la mare del Martí Fígols, sentits a la seva mare, de Girona (94 anys).

Lloc: Girona (Gironès).

Correu / Ministral Boada, Montse (2010). Correu electrònic.

Refrany que vol dir que el culpable d'una cosa n'ha de sofrir les conseqüències.

Equivalent en castellà: Quien (o el que) la hace la paga | Quien rompe paga.

Lloc: Balears.

Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Gabinet de didàctica. Pol. Ling. (1987): Programa refranys d'ordinador. Generalitat de Catalunya.

Qui fa una cosa mal feta acaba per endur-se'n allò que mereix.

Lloc: Eivissa i Formentera.

Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 36. Institut d'Estudis Eivissencs.

[...] Ens veurem les cares!, La hi tinc jurada!, Es recordaran de mi!, Ara ve la meva!, Ens l'hem de cobrar!, QUI la fa la paga! Me les pagarà totes, La pagarà cara!, Ell s'ho ha buscat!, A matadegolla!

Qui la fa la paga.

Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).

Lloc: Girona (Gironès).

Lloc: Badalona (Barcelonès).

Lloc: Barcelona (Barcelonès).

Lloc: Barcelona (Sant Andreu del Palomar).

Lloc: Barcelona - Tarragona.

Lloc: Barcelona - Urgell.

Lloc: Carlet (Ribera Alta del Xúquer).

Lloc: Eivissa.

Lloc: Granollers (Vallès Oriental).

Lloc: Igualada (Anoia).

Lloc: Marata (Vallès Oriental).

Lloc: Olot (Garrotxa).

Lloc: Premià de Mar (Maresme).

Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).

Lloc: Terrassa (Vallès Occidental).

Lloc: Urgell - Barcelona.

Lloc: Vallès Occidental.

Lloc: Vic (Osona).

Es diu amb un cert to despectiu (compara la persona amb un porc, animal, com hem vist, amic dels creadors de refranys) per advertir les persones que han actuat malament o amb mala fe que ja els arribarà l'hora de retre comptes, més tard o més d'hora.

Sinònim: A cada porc li arriba el seu Sant Martí.

Cal assumir les conseqüències.

Sinònim: Qui l'ha feta que la pagui | Qui la fa que la pagui.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 435. Edicions 62.

Lloc: Baix Gaià.

Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B10) Parèmies. i) Vàries», p. 31. Editorial Acebo.

Va dir un morós al sastre que li reclamava els diners d'una americana que li havia fet.

Lloc: Gombrèn i la Pobla de Lillet.

Rendé i Masdéu, Joan: Avui «"Enraonar". "L'Espriu, pobre versaire"», p. 32. L'Avui / El Punt Avui.

13. Qui la fá la paga (1858, 1 font)

Equivalent en castellà: Quien la hace la paga.

Lloc: Menorca.

15. Qui la fa la paga... i si no la deu (1999, 1 font)

(1999): L'Estel «Més refranys», p. 25. Revista L'Estel.

18. Qui la fa que la pague (1805, 2 fonts)

Equivalent en castellà: Quien tal hace, que tal pague.

Equivalent en llatí: Qui peccavit poenas luat.

Equivalent en castellà: Quien tal hace que tal pague.

19. Qui la fa que la pagui (1984, 5 fonts)

Sinònim: Qui l'ha feta, que la pagui | Qui la fa la paga.

Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La responsabilitat», p. 108. Pagès Editors.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Cal assumir les conseqüències.

Sinònim: Qui l'ha feta que la pagui | Qui la fa la paga.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 435. Edicions 62.

Vol dir que qui ha comès una mala acció, és just que en pagui les conseqüències.

Equivalent en castellà: Quien la hace que la pague.

Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1235 Fa», p. 172. Institut Menorquí d'Estudis.

A qui ha fet un mal, que se li apliqui sa llei.

Lloc: Menorca.

20. Qui la fá que la pagui (2021, 2 fonts)

Qui la fá. 27-2-1907.

Font: Calendari dels pagesos.

Qui la fá. 1-2-1908 / 16-2-1909.

Font: Calendari dels pagesos.

21. Qui la fa que la paguie (1869, 1 font)

Equivalent en castellà: Quien hizo el cohombro que lo lleve al hombro.

Lloc: Menorca.

22. Qui la fa, / que la pagui (1918, 1 font)

Lloc: Menorca.

23. Qui la fa, la paga (1900, 57 fonts)

I els membres d'un jurat espanyol no parteixen davant dels arguments persuasius de l'advocat defensor del principi cultural de "qui la fa, la paga".

Barbé, Xavier: Avui «"Jurat"», p. 2. L'Avui / El Punt Avui.
Campmany i Guillot, Josep (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb les persones». Web.
Cardús i Ros, Salvador: Avui «"Diàleg". "Una bona notícia"», p. C1. L'Avui / El Punt Avui.

Lloc: Eivissa i Formentera.

Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.

Sinònim: Qui trenca el vidre, el paga.

Conca, Maria (1987): Paremiologia «1. La teoria dels actes de parla i les parèmies», p. 25. Publicacions de la Universitat de València.

Lloc: Sant Vicenç de Torelló (Osona).

Correu / Rodríguez Cruells, Maria (2010). Correu electrònic.

Sinònim: A qui pren i no dóna, tothom l'abandona | Cabal mal adquirit, no fa profit | Cadascú és fill de les seves obres | El pecat fa forat | Fill ets, pare seràs: tal faràs, tal trobaràs.

Equivalent en castellà: Quien mal anda, mal acaba | Devolver la pelota | El que (o quien) a hierro mata, a hierro muere | Donde las dan las toman | Pagar con (o en) la misma moneda | Quien tal hace, que tal pague.

Lloc: Alt Pirineu.

Lloc: Alt Pirineu.

Lloc: Mallorca.

Font: DCVB.

Sinònim: Qui la fa, la paga.

Lloc: Mallorca.

Font: Diari de Buja, 78.

Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes «De tota mena», p. 56. Autoedició.

Lloc: Penedès.

Fontana i Tous, Joan; Gargallo Gil, José Enrique; Ugarte Ballester, Xus (2009): Mínimo paremiológico catalán. Mínimo paremiológico.

Equivalent en castellà: Quien mal anda, mal acaba.

Aquí també es parla de la immanència de la justícia; qui fa el dany l'ha de reparar.

Sinònim: Qui trenca, paga.

Equivalent en castellà: Donde las dan las toman.

Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 356. Web.

Equivalent en francès: Qui fait (le faute), la paye.

Lloc: Catalunya del Nord.

Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).

Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Això que sembla, que ens volen fer creure...», p. 39. Editorial l'Esquer.

Equivalent en esperanto: Kiu kaĉon aranĝas, tiu ĝin manĝas | De kiu la kulpo, por tiu la puno.

Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Diners, feina, poder, justícia, lleis | Mono, laboro, povo, justico, leĝoj», p. 24. Associació Catalana d'Esperanto.

Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).

Lloc: Vic (Osona).

Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 245. Llibres de l'Index, S.A..

Lloc: Gandesa (Terra Alta).

Meix, Carme (2010): «Llistat per correu electrònic». Correu electrònic.

Lloc: Urgell.

Justifica el càstig per una mala acció.

Sinònim: Veg. tb. Tal faràs, tal trobaràs.

Equivalent en castellà: El que la hace, la paga.

Lloc: Barcelona (Barcelonès).

Lloc: Beniopa (Safor).

Lloc: El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).

Lloc: Empordà.

Lloc: Mafet (Urgell).

Lloc: Montornès del Vallès (Vallès Oriental).

Lloc: Parets del Vallès (Vallès Occidetal).

Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).

Lloc: Tortosa (Baix Ebre).

Equivalent en anglès: Don't do the crime if you can't do the time.

Equivalent en anglès: He that spares the bad, injures the good.

Equivalent en anglès: If you do the crime, do the time (o, inversament, Don't do the crime if you can't do the time).

Equivalent en castellà: Ofensa hace a los buenos el que a los malos perdona.

Trad.: La llei no pot persuadir allà on no pot castigar.

Equivalent en anglès: Law cannot persuade where it cannot punish.

Trad.: Perjudica als bons aquell qui beneficia els dolents.

Equivalent en llatí: Bonis nocet quisquis pepercerit malis.

Sinònim: Tal faràs, tal trobaràs.

Equivalent en castellà: A cada cochino (o puerco) le llega su San Martín | Donde las dan las toman.

Immanència de la justícia.

Lloc: Menorca.

Es culpable arriba a pagar es mal.

Lloc: Menorca.

Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Feines. Oficis», p. 216. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «de tot una mica», p. 87. Web.
Revista Eix@mple web (1999): Diccionari de proverbis catalans «fer / trobar / càstig». Web.

Lloc: Solsona (Solsonès).

Trobar el que es mereix.

Roig, Francesc (1998): L'Estel «Dites relacionades amb les persones», p. 9. Revista L'Estel.

Equivalent en castellà: Donde las dan, las toman.

Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).

Lloc: País Valencià.

Sardà, Marta: Avui «"Cop d'ull". "Qui la fa, la paga"», p. 2. L'Avui / El Punt Avui.

Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).

Vidal, Magda (1989): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta (CETA) núm. 14 «Recull de Refranys a Vilalba dels Arcs», p. 16. Centre d'Estudis de la Terra Alta.

Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).

Vidal, Magda (1989): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 14, p15-16 «Recull de refranys a Vilalba dels Arcs», p. 16. Centre d'Estudis de la Terra Alta.
(2003): L'Estel «Dites relacionades amb les persones», p. 23. Revista L'Estel.
(1999): L'Estel «Refranys (V)», p. 11. Revista L'Estel.

24. Qui la fa, la paga (cont. 1) (2007, 1 font)

Sinònim: La cabra pels seus pecats, porta els genolls pelats. I pels seus pensaments, la barba sota les dents | Les pilotes reboten | Més tard o més d'hora, qui la fa, la paga | Pere, Pere, tal com faràs t'espera | Qui dóna merda, rep pets.

25. Qui la fa, la paga (cont. 2) (2007, 1 font)

Sinònim: Qui mal fa, mal trobarà | Qui maltracta els vells, maltractat serà com ells | Qui no dóna i pren, anirà a l'infern | Qui no va per bon camí, que no esperi bona fi | Segons la vida, la mort | Tal faràs, tal trobaràs | Tornar el canvi.

26. Qui la fa, la paga (cont. 3) (2007, 1 font)

Sinònim: Viure mal i acabar bé | Tornar la pilota | Pagar amb la mateixa moneda | Qui la faci, que la pagui.

27. Qui la fa, que la pagui (1914, 2 fonts)

Sinònim: Qui té la culpa, que pagui la pena.

Equivalent en castellà: Quien tal hace, que tal pague.

30. Qui la faça, que la pague (1989, 1 font)

De: Alberola.

Lloc: País Valencià.

Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 284. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

31. Qui la faci, que la pagui (2007, 1 font)

Sinònim: Qui la fa, la paga.

Equivalent en castellà: Quien tal hace, que tal pague.

33. Qui la hâ féta que la pâg (1979, 1 font)

Sinònim: Qui la fa, la paga.

Lloc: Mallorca.

Font: DMC, 610.

34. Qui les fa... les paga? (2009, 1 font)

Estudi dels refranys a través de l'ecologia emocional.

Conangla, M. Mercè (2009): Fundació Àmbit «Seminari: Refranys, saviesa i ecologia emocional», p. 1. Fundació Àmbit.

Logotip de Common Voice

Qui la fa, la paga
Pàmies i Riudor, Víctor (2014): 300 dites que faran història «155 - Qui la fa, la paga»

‹‹ Torna a dalt

Un projecte de:

dites.cat

Logo de Softcatalà

Ajudeu-nos a millorar

Email de contacte