Paremiologia catalana comparada digital

Tenir les mans falagueres

7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1984.

Tenir les mans falagueres

5 fonts, 1996.
Ésser prompte a pegar o a agredir.
El defecte d'aquest mestre és que té les mans falagueres; no pot evitar de donar alguna clatellada de tant en tant.
Sinònim: Tenir la mà lleugera, tenir la mà llarga.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Pegaire». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Ésser prompte a pegar o agredir.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Mà», p. 202. Universitat Miguel Hernández.
Ésser prompte a pegar o agredir.
Sinònim: Tenir la mà lleugera.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «T», p. 350. Edicions 62.
Prompte a pegar.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Cops i agressions físiques. Pegar», p. 25. Edicions 62.

Tenir les mans falagueres (lleugeres)

1 font, 2000.
Esser molt prompte per pegar.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Mà», p. 152. Editorial Moll.

Tenir ses mans falagueres

1 font, 1984.
Esser prompte amb es pegar.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Tenir. Afirmacions», p. 126. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.