Paremiologia catalana comparada digital

Tenir mel a la boca

8 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1986.

Tenir mel a la boca

2 fonts, 1986.
Esser molt amable i agradós de paraules, tenir gran suavitat de tracte.
Font: Recull de Francesc Capó. (Refranys dites i coverbos. ABA asociación Balear de apicultores, num. 78 abril, mayo, junio 2001).

Tenir mel a sa boca

2 fonts, 1999.
Parlar dolçament, sense mai ofendre.
Es diu d'una persona que parla sempre bé i elogiosament dels altres.
Lloc: Mallorca.

Estar en la mel dins de la boca

1 font, 2017.

Quan parla sembla que tingui mel a la boca

1 font, 1994.
Aquell que ensalça l'oient, amb parlar dolç i paraules rebuscades.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).

Tindre mel a la boca

1 font, 2003.
Tindre gran amabilitat i paraules agradoses.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).