Paremiologia catalana comparada digital

Tenir tres vuits i un advocat

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1930.

Tenir tres vuits i un advocat

2 fonts, 1930.
Es refereix a diners i es diu per a significar que no es té res.
Amades i Gelats, Joan (1930): Números meravellosos «Els números. El tres», p. 77. Editorial Selecta-Catalonia.
Soler Amigó, Joan (2005): Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya «Expressions i refranys», p. 74. Enciclopèdia Catalana.

Tenir tres buits i un advocat

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 1726», p. 404. Columna Edicions.