La persona que es fica en una baralla o disputa que es tenia entre dos contrincants.
L'aparició d'un tercer en discòrdia vingué a torbar totduna aquell esperit, Pons Auca 29.
Tercer en discòrdia
7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1839.
Tercer en discòrdia
3 fonts, 1926.
Persona nomenada entre àrbitres o pèrits perquè decideixi en discòrdia de llurs dictàmens.
Sempre em toca ésser el tercer en discòrdia i decidir qui té raó.
Àrbitre. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Tercèr en discordia
1 font, 1839.
Lo qui es nombrad èntre dòs jutges árbitres pera que dirimesca la discordia de sòs parers, ó unindse á un de èlls ó donand sentencia diferènt de la dels dòs.
Equivalent en castellà: Tercero en discordia.
Lo qui es nombrad èntre dòs jutges árbitres pera que dirimesca la discordia de sòs parers, ó unindse á un de èlls ó donand sentencia diferènt de la dels dòs.
Equivalent en francès: Tiers.
Lo qui es nombrad èntre dòs jutges árbitres pera que dirimesca la discordia de sòs parers, ó unindse á un de èlls ó donand sentencia diferènt de la dels dòs.
Equivalent en italià: Un terzo arbitro.
Lo qui es nombrad èntre dòs jutges árbitres pera que dirimesca la discordia de sòs parers, ó unindse á un de èlls ó donand sentencia diferènt de la dels dòs.
Equivalent en llatí: Tertius arbiter.