Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1038. Editorial Selecta-Catalonia.
Terra mullada no pot ser llaurada
3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1951.
Terra mullada no pot ser llaurada
2 fonts, 1951.
Terra mullada, no pot ser llaurada
1 font, 1984.
A les zones temperades-càlides es precís tenir la preocupació de no llaurar mai els sols argilosos, després de la caiguda d'una pluja estiuenca, ja que la barreja de les capes superficials i humides, amb les fondes i seques origina un fenòmen ben conegut pels pagesos: l'escaldot. Es manifesta amb una "esterilització" del sòl, que pot durar un, dos i fins i tot tres anys.