Paremiologia catalana comparada digital

Ai, Déu meu!, que el pare és mort i jo seré l'hereu

25 recurrències en 21 variants. Primera citació: 1883.

Ai Déu meu! Lo pare és mort i jo seré l'hereu

3 fonts, 1926.
L'egoisme venç els bons sentiments.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11.3. Déu i Setmana Santa». Blogger.
Vol dir que l'egoisme venç els bons sentiments.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Déu Refr. E)». Editorial Moll.
Vol dir que l'egoisme venç els bons sentiments.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Déu». Web.

Ai, Déu meu, el pare és mort… i jo seré l'hereu

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Ai, Déu meu, que'l pare és mort i jo seré l'hereu

1 font, 1914.
Equivalent en castellà: Apaña, suegro, para quien te herede, manda de luto y corazón alegre.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. A», p. 787. Antoni López, Editor.

Ai!, Déu meu, que el pare és mort i jo seré l'hereu

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VII. La família. Els pares i els fills», p. 54. Pagès Editors.

Ay gracia à Deu lo pare es mort y jo seré l'hereu

1 font, 1919.
Equivalent en castellà: Apaña suegro para quien te herede.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «D», p. 18. Manuscrit.
Equivalent en castellà: El llanto del heredero es risa disimulada.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «D», p. 18. Manuscrit.
Equivalent en castellà: Manto de luto corazon alegre.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «D», p. 18. Manuscrit.

Déu meu, que el pare és mort i seré l'hereu

1 font, 2010.
Lloc: Lloret de Mar.
Xirgu i Encesa, Montse (2010): El calendari d'un pagès «Mes d'abril. Dites. L'hereu / La Pubilla», p. 47. La Costa Publicacions.

El pare és mort i jo l'hereu. Gràcies a Déu!

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VIII: La societat. 8.7. Suspicàcies i malícies, pecats i picardies», p. 246. Eixam Edicions.

Gracias á Deu, lo pare es mort y jo so l'hereu

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «1. Aforismes referents á la Divinitat», p. 12. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Gràcies a Déu que el pare és mort / i jo seré l'hereu

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Hereu», p. 257. Edicions Polígrafa.

Gràcies a Déu que el pare és mort i jo en sóc l'hereu

1 font, 1990.
Lloc: Pla de l'Estany.
Plana i Payraló, Miquel; Puntí i Sants, Teresa (1990): Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l'Estany «Moralitat», p. 18. Ajuntament de Banyoles.

Gràcies a Déu que el pare és mort i jo seré l'hereu

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 583», p. 593. Columna Edicions.

Gràcies a Déu que el pare és mort i jo sóc l'hereu

1 font, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la mort». Web.

Gràcies a Déu que el pare és mort, / diu el mal fill que hereda

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Heredar (heretar)», p. 256. Edicions Polígrafa.

Gràcies a Déu que el pare és mort, diu lo mal fill que l'hereda

1 font, 1926.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1926): Vida lleidatana, Any I, Núm. 16 (15 de desembre de 1926) «Refraner. Els fills. De la conducta dels fills», p. 277. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Gràcies a Déu que el pare és mort!

1 font, 1969.
Aforismes que al·ludeixen a la mort.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mort», p. 234. Edicions Polígrafa.

Gràcies a Deu que'l pare es mòrt y jò seré l'herèu

1 font, 1908.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1908): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 1 de novembre de 1908, núm. 24», p. 100. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Gràcies a Déu, / el pare és mort: / jo sóc l'hereu

1 font, 1969.
Lloc: Manresa.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Hereu», p. 257. Edicions Polígrafa.

Gràcies a Déu, el pare és mort i jo só l'hereu

1 font, 1926.
Es diu al·ludint a un qui s'alegra per egoisme de coses que no l'haurien d'alegrar.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Gràcia Refr. g)». Editorial Moll.

Gràcies a Déu, el pare és mort i jo sóc l'hereu

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Grâce à Dieu, mon pe`re est mort et je suis l'héritier.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «La família / La famille», p. 138. Robert Morel Editeur.

Gràcies a Déu: s'ha mort el pare i jo en sóc l'hereu

1 font, 1980.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Déu», p. 143. J. Huguet Pascual, editor.

Gràcies a Déu!: el pare és mort, i jo, l'hereu

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol IV: La vida i la mort. 4.9. El traspàs. 4.9.4. L'herència i els hereus», p. 100. Eixam Edicions.